Data: 23 de juny de 2024
Estimats diocesans,
L´Església és una comunitat sempre en camí. Mentre pelegrina per aquest món, és signe de Crist, però és sempre un signe perfectible, marcat per la deficiència, perquè en formen part persones i institucions que poden ser infidels a la seva missió. Per això, per complir la seva missió, l’Església s’ha de renovar de manera continuada. La conversió és una tasca constant de la nostra Església. El Concili Vaticà II va insistir en la necessitat d’una “renovació perenne” (UR 6). Per això, l’Església, en primer lloc, ha de dirigir constantment la mirada a Crist. La veritable reforma consisteix en què l’Església sigui més santa i s’aferri més al Senyor: que en els seus criteris, comportaments i projectes sigui guiada només per Ell.
Però també cal que l’Església es miri a si mateixa i s’esforci a eliminar tot allò que l’impedeix complir la seva missió de ser signe i pregonera de l’Evangeli. En el magisteri del nostre papa Francesc trobem tres criteris que poden ajudar a la renovació de l’Església: la sinodalitat, la missió i la misericòrdia.
La primera crida és a créixer com a Església sinodal, en què tots els fidels participen de manera activa, que viu la comunió per ser més missionera. Cal fer un esforç perquè la sinodalitat penetri totes les estructures de les nostres comunitats parroquials i de la Diòcesi.
El segon criteri fa referència a la missió. Des del començament del seu pontificat, el Papa està cridant l’Església a posar-se “en estat permanent de missió” (EG 25). No ens podem quedar tranquils, ens diu. No ens podem conformar i deixar les coses com estan. La reforma que se’ns demana consisteix en procurar que totes les estructures siguin més missioneres, posar tota l’Església en actitud de sortida (cf. EG 27).
El tercer criteri important és la misericòrdia, perquè és el cor de l’Evangeli. L’Església ha de ser un “oasi de misericòrdia”, lloc que acull i sana, mare que acompanya i que ajuda a caminar cap a Crist. Res a la vida de l’Església, en el seu anunci i testimoniatge no pot estar mancat de misericòrdia (cf. Misericordiae vultus, 10).
També la nostra Església de Solsona, si vol ser fidel a la seva missió, haurà d’entrar en un procés de renovació, que afecta les persones i les institucions, les actituds amb què vivim i la manera com ens situem a la societat actual. Examinem tot des de Jesucrist, amb la llum de l’Evangeli, per advertir les nostres infidelitats i per discernir aquelles coses de les que hem de prescindir i aquelles altres en què hem de créixer. Tot això serà possible si deixem que el vent de l’Esperit, que tot ho fa nou, bufi sobre aquesta estimada terra de Solsona.
