Data: 23 de juny de 2024

Quan tot va bé, quan tenim el vent de la vida a favor, res ens fa por. Sabem, però, per experiència, que la vida està feta de moments diversos, i que al llarg de la nostra vida personal, i com a col·lectivitat, hi ha bons moments i molts d’altres de no tant bons.

La propera setmana, la nostra diòcesi peregrinarà a Lourdes. Des que l’any 1858 la Mare de Déu s’apa­regué a Bernardeta Soubirous en aquella cova de Massabielle, el santuari de Lourdes s’ha convertit en punt de referència cap al qual peregrinar i on de­manar a la Mare de Déu el do de la salut. Quan la salut falta, i ho fa de manera que afecta al nostre dia a dia, les seguretats humanes trontollen, perquè no entenem el per què d’aquesta situació. La malaltia la pateix, en primer lloc, el malalt, sens dubte, però amb ell la pateix també sempre una família, un en­torn que cerca d’ajudar de la millor manera possible a qui pateix i a vegades no sap ben bé com fer-ho.

Davant la malaltia apareix sovint la por, i en algu­nes ocasions la fe trontolla, és qüestionada. El llibre de Job, un dels textos més bells de l’Escrip­tura, aborda de manera directa i punyent aquesta situació tant antiga en la història de la humanitat i, alhora, sempre tant present. La seva lectura ens pot ajudar a viure aquesta situació, que en un moment o altre de la nostra vida ens sortirà al pas si és que no ens hi ha sortit ja.

Escrivia sant Joan Pau II que «el sofriment és una cosa encara més àmplia que la malaltia, més com­plexa i, alhora, encara més profundament arrelada en la humanitat mateixa» (Salvifici Doloris, 4). Davant la malaltia cal recórrer a la ciència mèdica, respectant sempre la dignitat de la persona humana i el seu dret inalienable a la vida, i aquest camp correspon de manera essencial als professionals de la medici­na. Però hi ha, afegida a la malaltia, una vessant de dolor moral, i en aquest cas sí que podem aportar-hi tots alguna cosa per, al menys, fer-ho més suporta­ble. «Estava malalt i em vau visitar» (Mt 25,36), ens diu Jesús. Estar al costat de qui pateix, i que aquest pugui recórrer a una mà amiga i escoltar una paraula de consol i d’encoratjament, és una de les principals obres de misericòrdia.

Aquests dies, mentre un bon grup de malalts de la nostra diòcesi visitin Lourdes -visitin Maria-, propo­sem-nos de fer sentir, de manera més directa, la nostra proximitat vers els malalts; en ells hi ha espe­cialment el rostre de Crist.