Data: 30 de juny de 2024
Estimats diocesans:
M’agrada pensar en l’Església sempre de manera concreta. Quan dic “Església” penso en les cares de tants bons creients que conec, en les nostres comunitats –moltes vegades pobres i limitades– i també en les persones que acudeixen només ocasionalment als nostres temples. Us recomano que ho feu així i, d’aquesta manera, evitareu diversos perills.
El primer consisteix en parlar amb paraules grandiloqüents de l’“Església” i convertir-la així en una realitat que no té cabuda en aquest món. És fàcil construir una imatge romàntica de l’Església i atribuir-li qualitats, oblidant que és una comunitat de persones, que el cos de Crist són els creients, que la visibilització i la presència de Crist al llarg de la història són els seus seguidors.
Un altre perill freqüent és identificar l’Església només amb institucions, estructures, ritus i normes, com si fos una organització que pogués existir al marge de les persones. O, simplement, identificar-la amb els clergues o amb la jerarquia. Quan molta gent parla de l’Església, només està pensant en els mossens o en els bisbes. De nou cal insistir que som tots els cristians, amb la nostra vida personal, els que constituïm el signe de Crist en una població, en un lloc concret. L´Església no és un ens abstracte, sinó una realitat feta de persones, comunitats, institucions i actuacions.
Encara hi ha una tercera temptació que consisteix en sacralitzar indiscriminadament allò institucional, convertint-ho en una cosa intocable. El que és institucional és necessari perquè la comunitat actuï al món. Però també pot ser un llast a mesura que la comunitat creix i es fa més complexa. Per això, cal distingir els aspectes institucionals que provenen del mateix Crist (com el ministeri apostòlic i els sagraments) i aquells que s’han desenvolupat en la història. Això darrer és prescindible i reformable.
Pensem, doncs, la nostra Església com a comunitat de deixebles de Jesús, formada per gent de classes socials molt diferents, per persones de diferents idees i de totes les edats. És una comunitat en camí, que es dirigeix cap al Pare i que està cridada a créixer i desenvolupar-se en el seu caminar. La nostra Església de Solsona no són les seves estructures (cúria, seminari, parròquies, temples, delegacions), encara que siguin moltes vegades convenients per a la missió. La nostra Diòcesi no s’identifica tampoc amb el seu Bisbe ni amb els mossens o els diaques que hi ha. L’Església de Solsona és el conjunt d’homes i dones que responen a l’amor que Crist els té, tot creient en Ell, posant en Ell tota la seva esperança i estimant-lo de tot cor. És la comunitat de deixebles del Rabí Jesús de Natzaret en aquest territori de la terra catalana.
