Data: 14 de juliol de 2024
“En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos” (Mc 6,7). Així comença el fragment evangèlic que es proclama avui diumenge en la celebració de l’eucaristia.
Sí, “de dos en dos” és com el Senyor ens envia sempre a irradiar arreu l’alegria de l’Evangeli. Ens envia. Som “enviats” de Jesús. “De dos en dos”, en comunitat, fraternalment, “caminant junts”, mai com a franctiradors, sinó en comunió, sinodalment, com ens recorda el Papa Francesc. És molt perillós l’individualisme. Costa molt treballar en equip. Tots plegats hem de ser més humils. Hem de convèncer-nos que mai no ho sabem tot, que podem aprendre dels altres. Que hem d’anar de dos en dos.
Això d’anar “de dos en dos” amb Jesús assumeix un significat nou, no només pràctic. Jesús envia “de dos en dos” -explica Sant Gregori el Gran- per tal de remarcar la caritat, perquè menys que entre dues persones no hi pot haver pas cap caritat. El primer testimoni que hem de donar de Jesús és el de l’amor recíproc. “En això coneixeran tots que sou deixebles meus: per l’amor que us tingueu els uns als altres” (Jn 13,35).
El Senyor és qui ens convida a ser una comunitat de germans, una gran família de famílies, el Poble Sant fidel de Déu, Església que surt a l’encontre de cada persona. M’agrada compartir amb vosaltres aquesta invitació que ens fa el Sant Pare quan ens diu: “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist (…), m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats” (Evangelii gaudium, 49).
Sortim, sí, sortim creient profundament que el que anunciem és quelcom extraordinari. Sortim experimentant que l’Esperit Sant ens precedeix. Sortim adonant-nos que quan arribem a un poble, Jesús ja hi és prèviament a nosaltres i ens està esperant especialment en els seus predilectes: els més pobres i desvalguts. Sortim lliures de coses secundàries que impedeixen la missió. Sortim amb autenticitat, sense fer comèdia, sense ser buròcrates, sense viure el ser deixebles missioners tan sols com un rol per a unes poques hores convingudes. Sortim “caminant junts”, sinodalment, convertits i transformats per Crist, vivint “per Ell, amb Ell i en Ell”. Sortim “de dos en dos”!
