Data: 14 de juliol de 2024
Quan explica la naturalesa de la revelació, el Concili recorre a categories personalistes: “mitjançant aquesta revelació, Déu invisible (cf. Col 1,15; 1Tm 1,17), mogut pel seu gran amor, parla als homes com a amics (cf. Ex 33,11; Jn 15,14-15) i conviu amb ells (cf. Ba 3,38), per tal d’invitar-los i acollir-los a la seva companyia” (DV 2). Es destaca així l’element dialògic i presencial de la revelació: Déu trenca el seu silenci i es dirigeix als homes, cercant la trobada amb ells (“parla”, “conversa”) convidant-los a la comunió amb Ell.
La revelació té un caràcter essencialment interpersonal: Déu es presenta com un “tu”, com un ésser personal que surt del seu misteri i es comunica a l’home. El Déu de la revelació no parla en tercera persona, sinó que s’adreça a l’ésser humà com un tu. Per il·lustrar-ho, la Constitució al·ludeix a la relació de Déu amb Moisès (Ex 33,11) i de Jesús amb els seus deixebles (Jn 15, 14-15).
El papa Pau VI havia explicat en l’Encíclica “Ecclesiam suam”: “La revelació (…) pot ser representada en un diàleg en el qual el Verb de Déu s’expressa en l’Encarnació i, per tant, en l’Evangeli (…) És en aquesta conversa de Crist entre els homes on Déu dona a entendre alguna cosa de Si mateix, el misteri de la seva vida, unicíssima en l’essència, trinitària en les Persones, on diu, en definitiva, com vol ser conegut: Ell és Amor; i com vol ser honrat i servit per nosaltres: amor és el nostre manament suprem. El diàleg es fa ple i confiat; el nen és convidat a Ell i se’n sacia el místic” (n. 27).
Es tracta d’un diàleg de salvació, la meta del qual és que l’ésser humà retorni a Déu. Al revelar-se, Déu invita a l’home a la seva companyia, a la comunió amb ell. La revelació divina no és una simple comunicació de coneixements per satisfer la curiositat humana, sinó el do d’una vida, que introdueix en el secret de la vida divina fins al punt de fer que l’home sigui semblant a Déu. La seva finalitat no és “informativa” sinó “conformativa”, és a dir, abans que transmissió de sabers és oferta de vida. Déu es revela per fer feliç l’home. Per part seva, l’ésser humà no és un pur destinatari passiu de la revelació, sinó interlocutor actiu, que respon amb la fe a la revelació (DV 4), que és convidat a entrar en el diàleg i deixar-se transformar per Ell.
(De la conferència “La naturalesa de la revelació segons la constitució Dei Verbum” pronunciada a Solsona, 11-6-2024)
