Data: 21 de juliol de 2024
En la proximitat del Dia de la gent del mar que es va celebrar el passat 16 de juliol, coincidint amb la festa de la Mare de Déu del Carme, avui vull compartir amb vosaltres una commovedora història marinera d’Anatole France, escriptor francès i Premi Nobel de Literatura. Aquest relat pot ajudar-nos a ser Bona Nova per als nostres germans i a convertir-nos en companys de camí de tots aquells que trobem durant la nostra vida. Es tracta de El Crist de l’oceà.
L’autor d’aquest relat explica que, en un petit poble de la costa francesa, un pare i un fill van sortir a pescar. Malauradament, el vaixell es va enfonsar i van morir ofegats. Uns mesos després, uns nens van veure una figura d’un Crist sense creu que flotava al mar amb els braços oberts. El corrent va acostar la figura al poble. Els habitants la van col·locar amb tot respecte a la parròquia.
Un temps més tard, un noi va dir al rector del poble que havia trobat una creu de fusta a la platja. Quan aquest la va observar va veure que en realitat es tractava de dos taulons units per uns claus. Eren les restes del vaixell que s’havia enfonsat. En una de les taules hi havia escrites les inicials dels pescadors morts. El sacerdot va pensar que, a partir de llavors, aquella seria la creu sobre la qual descansaria la imatge de Crist que havien trobat uns mesos abans.
A propòsit d’aquest bell relat voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions. Crist es dirigeix a la gent d’aquell poble amb els braços oberts. Ho fa com en el passatge de l’Evangeli en què va agafar un nen en braços i va dir: «Deixeu que els infants vinguin a mi» (Mc 10,14). Avui i sempre, Ell també s’acosta a nosaltres, ens crida pel nostre nom i ens acull. Fem de les nostres comunitats llars on hi hagi espai per a tothom, on tothom se senti com a casa i pugui rebre una abraçada fraterna.
La imatge de Crist va ser col·locada sobre una senzilla creu feta amb les fustes del vaixell on van morir aquells pobres pescadors. La Creu de Crist està feta dels sofriments de tots els homes, especialment de les persones més vulnerables. És el major signe d’amor i solidaritat de Déu amb tots els que pateixen. Jesús, des de la creu, abraça tota la humanitat.
Benvolguts germans i germanes, Déu vulgui que aquesta història ens ajudi a carregar la nostra creu de cada dia amb alegria i a convertir-nos, tal com diu sovint el papa Francesc, en «carícia de Déu» per a tots els nostres germans. Que Maria, estel que guia la nostra Església, ens ensenyi a estar al peu de la creu de tots els crucificats d’aquest món.
