Data: 21 de juliol de 2024
“En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: veniu ara tots sols en un lloc despoblat i reposeu una mica” (Mc 6,30). Amb aquestes paraules s’inicia el fragment evangèlic que en aquest diumenge d’estiu es proclama en l’eucaristia.
Jesús invita els seus apòstols a prendre’s un temps de repòs. Cada any, en arribar aquests mesos de juliol i agost, també les comunitats cristianes aturem moltes de les activitats pastorals que normalment portem a terme. Però la vida espiritual, l’amor a Déu i als altres, no s’ha d’aturar en cap moment. Al contrari, us invito a que aquest estiu 2024 sigui l’ocasió de pregar més serenament, sense presses. Tal vegada, podem viure uns dies de recés espiritual hostatjats a un monestir de vida contemplativa.
Aprenguem a aturar-nos en aquests mesos d’estiu. Mirem d’apagar durant algunes hores els nostres mòbils. Contemplem la natura. Regenerem el nostre diàleg amb Déu, la nostra pregària, “com un amic parla amb un Amic” (Sant Ignasi de Loiola).
Ara bé, Jesús les va fer molt curtes les vacances. Ell tenia clar que el descans era important. Però el cridaven de tot arreu. “Veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sens pastor” (Mc 6,34). Jesús ens ensenya que hem d’estar atents a canviar ràpidament els plans programats sempre que l’amor als altres ens ho demani. Cal restar disponibles a interrompre el merescut descans davant una greu necessitat del pròxim. Per exemple, no es pot “aparcar” en un hospital a un ancià que hom té al seu càrrec, per tal de gaudir sense molèsties de les vacances. No podem oblidar les persones grans que estan patint una soledat que no han pas triat, sinó que la pateixen. Mirem al nostre voltant i en aquest estiu mirem si hi ha algú a qui ajudar per tal que se senti menys sol, amb una visita, una trucada de telèfon, una invitació a visitar-lo un dia, sense presses.
El Papa Francesc acostuma a dir que necessitem una “ecologia del cor”, feta de contemplació i alhora compassió. En efecte, la compassió neix de la contemplació. Quan anem per la vida descansats, som més capaços de compassió.
Amics i amigues, estimats diocesans: desitjo que, com diem a les nostres terres de l’Ebre, “xalem”, que gaudiu de merescuts dies de descans, dies de contemplació, dies de pregària reposada i tranquil·la, però no pas desconnectats de Déu i dels germans, sinó més sensibles que mai a les seves necessitats, compadits de les seves ferides, com ens recorda Jesús a la paràbola del bon samarità (Lc 10,25-37). Que Nostre Senyor us beneeixi! Molt bon estiu, ple de les benediccions del Senyor!
