Data: 18 d’agost de 2024
En el Proemi de la Constitució conciliar “Dei Verbum” se subratlla la primacia de Déu i de la seva Paraula, al servei del qual està l’Església. Per això, les primeres paraules de la Constitució són “Dei Verbum”: el primer és la Paraula de Déu. Subordinada a ella està l’Església, l’actitud de la qual es descriu d’una doble manera: “escoltar religiosament” i “proclamar amb fermesa”. L’inici de la Constitució “Dei Verbum” expressa amb claredat l’actitud amb què se situa l’Església davant la Paraula de Déu.
La primera actitud és escoltar. L’Església és sempre i permanentment oient de la Paraula. Per la Sagrada Escriptura escoltar no és només prestar sentit atent, sinó obrir el cor (Fets 16,14), posar en pràctica (Mt 7, 24s) i obeir (Rom 1, 5; 10, 14ss; 16, 26). La segona actitud és proclamar amb fermesa i valentia (parresia). Precisament perquè l’ha escoltada, la pot proclamar amb confiança. Els Apòstols van veure i sentir la Paraula, per després proclamar-la. L’ordre de successió dels termes és rellevant. L’actitud d’escoltar expressa l’existència de l’Església, que està oberta cap a Déu, i l’actitud de proclamar expressa que l’Església està bolcada cap al món(Cf. J. RATZINGER, “Kommentarzum I Kapitel Dei Verbum” a LThK (ZVK) II, 504). El destinatari de la revelació és el món. La missionarietat és intrínseca a la revelació. “Us anunciem allò que hem vist i sentit” (1 Jn 1, 3): havent escoltat i cregut en la Paraula, aquesta pot proclamar-se. “Perquè estigueu en comunió”: així es construeix la comunió (koinonia) amb Déu en què consisteix l’Església.
Al capítol segon, el Concili desenvoluparà la manera com l’Església transmet la revelació, descrivint la relació entre Déu Trinitat i l’Església com un continu col·loqui esponsal. La revelació és inseparable del procés de tradició, de l’Església. L’Església és contínuament interpel·lada per la Paraula de Déu. Déu “parla contínuament” (DV 8) amb l’Església: li parla en la Escriptura, en la litúrgia (cf. SC 7, 33) i mitjançant els signes dels temps (GS 4, 44).
A l’epíleg de “Dei Verbum” (n. 26) s’expressa el desig que “el tresor de la revelació, confiat a l’Església, ompli cada vegada més els cors dels homes”. En aquest punt es realitza també una suggeridora i fructífera comparació entre el cos eucarístic de Crist, que edifica l’Església com a cos de Crist i la Paraula de Déu, que també és cos de Crist i la fa créixer. Són dues taules de les que s’alimenta l’Església.
(De la conferència “La naturalesa de la revelació segons la constitució Dei Verbum” pronunciada a Solsona, 11-6-2024)