Data: 8 de setembre de 2024
Estimats diocesans, amics i amigues: demà dilluns, 9 de setembre, farà un any que vaig iniciar a la nostra estimada diòcesi la meva missió episcopal en la solemne eucaristia que va tenir lloc a la Catedral de Tortosa. Alhora, coincideix que en aquesta mateixa data celebro el setè aniversari de la meva ordenació episcopal, que va tenir lloc a la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, l’any 2017.
És un moment molt adient per fer «revisió de vida», per fer examen de consciència, per contemplar en oració el pas del Senyor al llarg d’aquest any tan intens, on cada dia Ell s’ha anat fent present, sortint-me al pas amb les seves sorpreses constants, anant de poble en poble, de parròquia en parròquia, anant coneixent l’extens territori del nostre bisbat, la seva bona gent, associacions, moviments, entitats, autoritats, persones de bona voluntat sigui quin sigui el seu credo o ideologia, i de manera especial els qui més pateixen, la pobresa, la malaltia o la solitud en la vellesa. Sant Ignasi de Loiola, en els seus Exercicis Espirituals, quan tracta sobre com pregar fent l’examen de consciència, remarca molt significativament, que el primer que cal fer és donar gràcies per tant de bé rebut per part del Senyor i, posteriorment, revisant la pròpia vida, demanar perdó pels pecats comesos.
Avui, per tant, brolla del meu cor un gran càntic d’acció de gràcies a Déu i a tots vosaltres per tant de bé rebut de manera immerescuda al llarg de tot aquest any en aquesta diòcesi tortosina. Gràcies ben de cor! I alhora demano perdó, a Déu misericordiós i a tots vosaltres, per les meves limitacions, errades i pecats que segur que he comès al llarg d’aquest any, demanant-vos també la vostra confiança i comprensió, i demanant sobretot al Senyor la seva gràcia per tal que pugui continuar duent a terme la missió encomanada amb molta humilitat, servint-lo a Ell i a tots vosaltres amb alegria, tal com fa el meu lema episcopal (Salm 99,2).
El papa Francesc —a qui agraeixo ben de cor la seva confiança nomenant-me bisbe de Tortosa— ens demana als bisbes que sapiguem estar al davant del Poble Sant fidel de Déu per indicar el camí i cuidar l’esperança del poble, altres vegades estar simplement enmig de tots amb proximitat senzilla i misericordiosa, i a voltes hem d’estar al darrere del poble «per ajudar els ressagats i, sobretot, perquè el ramat mateix té el seu olfacte per trobar nous camins» (Evangelii gaudium, 31).
Tot això no ho podré fer mai sol ni ho vull fer mai sol. Aquesta joiosa missió episcopal només es pot dur a terme comptant amb la gràcia del Senyor: sense Ell mai no podem fer res ningú de nosaltres. Les nostres forces són febles. Només units amb Ell, comptant amb la seva gràcia, amb la seva força, és com podrem anar endavant tots els qui formem la diòcesi de Tortosa: fraternalment, eclesialment, en comunitat, pastors i fidels, laics i laiques, membres de vida consagrada, diaques i preveres, xiquets i xiquetes, joves, adults i grans, per part meva anant «al davant», «enmig» i «al darrere», sinodalment, és a dir, sempre «caminant junts, plens d’esperança!».
