Data: 8 de setembre de 2024
Benvolguts diocesans,
L’experiència fonamental del cristià és aquesta: en Jesucrist hem rebut la vida. El pròleg de la carta de Joan utilitza tres paraules importants per parlar de Crist: Ell és la Paraula (el Verb), és vida i és llum. En efecte, Crist és la Paraula que el Pare ha pronunciat i en què ens ho ha dit tot, perquè per Jesucrist sabem qui és Déu i què desitja de nosaltres. Aquesta Paraula és vida, com subratlla també Joan en el pròleg del seu Evangeli: porta vida, salvació i gràcia a l’ésser humà. Crist és també llum que il·lumina la foscor, que aclareix el sentit de la nostra existència i que ens mostra el camí cap al Pare.
És possible que tinguem la temptació de pensar que tot això és cosa del passat i que nosaltres avui ja no podem escoltar aquesta Paraula, experimentar aquesta Vida o ser il·luminats per aquesta Llum. Pensant així, oblidem que, si bé l’Encarnació va succeir certament en un moment concret de la història, alhora Jesucrist continua sent viu. Per això, també avui és possible captar-ne la seva presència, que és plural i multiforme, i gaudir de la seva amistat i del seu amor.
En el pròleg es posa en relació el misteri de Crist amb tres sentits fonamentals de l’ésser humà: oïda, vista i tacte. El primer que cal fer és escoltar el qui és la Paraula de Déu, el Verb encarnat. En segon lloc, cal veure, contemplar la seva persona i la seva figura. Finalment, cal tocar, com Tomàs va tocar el Ressuscitat (cf. Jn 20, 27) i com ho feren els apòstols (cf. Lc 24, 39). La fe que hem rebut, juntament amb les aigües del baptisme, ens atorga la capacitat d’escoltar avui la Paraula de Crist (sobretot en la celebració litúrgica), de contemplar amb els ulls de la fe la seva bellesa i tocar-lo amb les mans de la fe. Ho va dir molt bé el papa Francesc, recollint idees de Benet XVI, en la seva encíclica sobre la fe: “Amb la seva encarnació, amb la seva vinguda entre nosaltres, Jesús ens ha tocat i, a través dels sagraments, també avui ens toca; d’aquesta manera, transformant el nostre cor, ens ha permès i ens continua permetent de reconèixer-lo i confessar-lo com a Fill de Déu. Amb la fe, nosaltres podem tocar-lo, i rebre la força de la seva gràcia” (Lumen Fidei, 31).
És fonamental per al cristià del segle XXI haver tingut aquesta experiència de trobada amb Crist. Ho va dir molt bé l’estimat papa Benet: la fe cristiana no és una ètica ni un conjunt de normes, sinó “la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva” (Deus caritas est, 1). Per això, resulta imprescindible cultivar en els cristians espais de vida interior i de conversió, que els faci capaços de reconèixer la presència de Crist. Si volem que la fe s’enforteixi i es propagui, hem de recobrar un esperit contemplatiu.
