Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Aquest cap de setmana, coincidint amb la solemnitat del Naixement de la Mare de Déu, s’iniciarà oficialment la celebració del Mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat, que comptarà amb un programa de prop d’un miler d’actes distribuïts entre els àmbits religiós, cultural, participatiu i social que s’aniran portant a terme fins al 8 de desembre de 2025, festa de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del Mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat, així com de la Mare de Déu, de la festa de la Mare de Déu de Núria i de Meritxell, de la Jornada Diocesana de Vic, del primer aniversari de l’inici del ministeri episcopal a la diòcesi de Tortosa, del pla pastoral de la diòcesi de Lleida i de la manifestació de la Vida.
El cardenal Joan Josep Omella, diu que diumenge 8 de setembre “és un dia de gran significació espiritual a Montserrat perquè, amb una solemne celebració de l’Eucaristia, s’obre el mil·lenari de la fundació del monestir”. Parla d’un document breu i molt estimat per la pietat dels cristians catalans: la Visita espiritual a Nostra Senyora de Montserrat, patrona de Catalunya, escrit pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages”, en el qual “va expressar la seva devoció a la Mare de Déu i la seva profunditat teològica, en especial, a les advocacions que dirigeix a la Verge de Montserrat”. Ens convida a convertir la «Visita espiritual» en una estona de companyia a la Mare de Déu de Montserrat, durant la commemoració del mil·lenari. Finalment, desitja a tothom una joiosa Diada de l’onze de setembre i que “la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, intercedeixi per nosaltres”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que la celebració del Mil·lenari del Monestir de Montserrat té una significació molt especial per a la nostra Església, ja que “no es pot entendre la història de l’Església a Catalunya, i més enllà de Catalunya, sense tenir present Montserrat i la seva irradiació espiritual”. Expressa que Montserrat ha estat i continua sent “per a Déu i la seva glòria”, que “és un gran regal que rebem de les mans generoses de Déu” i que “avui ens apareix com una realitat eclesial oberta al món”. Finalment, demana que lloem Déu i li donem gràcies pels mil anys de presència del Monestir de Montserrat “enmig de la nostra Església, acompanyant des de dintre el caminar del Poble pelegrí” i que li demanem que “mai ens falti aquesta presència i que la rebem com un dels seus més apreciables regals”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “Maria és venerada en el nostre poble sota múltiples advocacions” i que “tenim una Mare de Déu per a cada lloc de la nostra geografia i en tenim una, la devoció a la qual ens uneix a tots els catalans i traspassa fronteres: la Mare de Déu de Montserrat”. Recorda que “aquests dies, precisament, s’enceten els actes del mil·lenari del Monestir de Montserrat” i que “per una feliç coincidència, aquest mil·lenari coincideix amb l’any jubilar 2025”. Afirma que “tant una com l’altra celebració ens han de servir per aprofundir en la nostra fe, per girar de nou la nostra mirada vers Crist i la seva mare Maria”. Finalment, diu que “aquest diumenge és, de nou, una bona ocasió per girar els ulls vers Maria, sota l’advocació que cadascú de nosaltres tingui per més propera, la qual forma part de la identitat dels nostres pobles i viles, sota l’advocació que uneix la fe de les esglésies que fan camí per Catalunya”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que diumenge 8 de setembre és “la festa de les Marededéus trobades, amb una munió d’advocacions i santuaris al llarg de la nostra geografia que palesen la devoció secular a la Mare de Déu”. Parla del llibre de mossèn Josep M. Ballarín, Santa Maria, pa cada dia, guardonat amb el premi Ramon Llull l’any 1996, on “trobem el retrat de la Mare de Déu com una dona silenciosa i senzilla, que durant trenta anys tan sols va fer de mestressa de casa” i “després vindrien tres anys més, durant els quals Maria es quedaria ben sola”. Finalment, expressa que “aquesta dona de poble discreta i reclosa, sense cap més relleu que el de la feina quotidiana, fa pensar molt en les Marededéus romàniques de casa nostra”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, explica que el dia 8 de setembre “són molts els santuaris i les parròquies de la nostra geografia que celebren la seva festa de la Mare de Déu”. Pensa que és bo que en aquest inici de curs pastoral “sapiguem tenir una mirada a Maria perquè ella ens acompanyi i protegeixi en la nova singladura que iniciem” i que per fixar-nos més en Maria “ens cal anar a l’evangeli”. Afirma que Maria “sap amorosir les relacions amb la seva actitud sempre acollidora, atenta, amb una mirada de tendresa que possibilita l’obertura del cor, la reflexió compartida i la creació de vincles estables i profunds” i que ens pot ajudar “a viure la nostra relació amb Déu i a tenir una actitud més contemplativa”. Finalment, desitja que “en aquest nou curs, a semblança de Maria i amb el seu ajut, sapiguem pensar més en els altres, sapiguem posar tendresa en les nostres relacions i ser persones de vida interior”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “diumenge 8 de setembre, tot el Bisbat d’Urgell i el Principat d’Andorra es vesteixen de festa per honorar la seva Patrona, la Mare de Déu de Núria i de Meritxell”. Expressa que “durant aquests dies de festa, urgellencs i andorrans hem de renovar el nostre compromís amb les arrels cristianes que ens defineixen”. Afirma que “la Festa de la Mare de Déu de Núria i de Meritxell és també una ocasió per a reflexionar sobre els valors que ens uneixen com a poble: la solidaritat, la unitat i l’amor fraternal” i que “aquesta festa ens ha de servir per a enfortir els nostres llaços com a diòcesi i com a poble, i per a recordar-nos que, sota la mirada protectora de la Mare de Déu, som una comunitat resistent i bellament orgullosa de la seva identitat”. Finalment, demana que “celebrem amb alegria i devoció la festa de la Nativitat de la Verge Maria, tot agraint les benediccions rebudes del cel i mirant amb esperança cap al futur”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, comunica que diumenge 15 de setembre, com a Església de Vic tenen una cita important: “la celebració de la Jornada Diocesana expressant la joia de ser el Poble fidel de Déu que caminem junts essent testimonis esperançadors enmig del nostre món”. Recorda que “la crida del pastor diocesà és feta a tothom, sense cap excepció” i que “fer la Jornada Diocesana amb les característiques de crida a tothom és expressió de la necessitat d’experimentar el que som”. Finalment, expressa que “tothom s’ha de sentir convidat personalment a participar en la Jornada Diocesana del diumenge 15 de setembre, del matí a la tarda, en les activitats d’aprofundiment en la dinàmica i els decrets sinodals, i amb la celebració de l’Eucaristia a la catedral, a les cinc de la tarda, en l’aniversari de la consagració del temple que és mare de totes les esglésies del nostre bisbat de Vic”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que dilluns, 9 de setembre, farà un any que va iniciar a la diòcesi de Tortosa la seva missió episcopal i set anys de la seva ordenació episcopal. Considera que “és un moment molt adient per fer «revisió de vida», per fer examen de consciència, per contemplar en oració el pas del Senyor al llarg d’aquest any tan intens”. Expressa que brolla del seu cor un gran càntic d’acció de gràcies a Déu i a tots els diocesans, a qui demana perdó, alhora que demana “sobretot al Senyor la seva gràcia per tal que pugui continuar duent a terme la missió encomanada amb molta humilitat, servint-lo a Ell i a tots amb alegria”. Finalment, diu que la joiosa missió episcopal “només es pot dur a terme comptant amb la gràcia del Senyor” i que “només units amb Ell, comptant amb la seva gràcia, amb la seva força, és com podrem anar endavant tots els qui formem la diòcesi de Tortosa”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, presenta el conjunt d’idees que conformen el Pla Pastoral per aquest període de temps. Expressa que tenen com a prioritat a totes les institucions diocesanes “respondre a allò que ens demana el papa Francesc als documents del Sínode: la conversió pastoral”. Afirma que “tots nosaltres estarem oberts a rebre formació, celebrar la fe”, “exercir el ministeri baptismal a través de la corresponsabilitat en el manteniment, organització i creixement de la comunitat cristiana” i “acollir a tothom”. Proposa un sol objectiu: “convertir-nos pastoralment a fi i efecte que la nostra diòcesi, i cadascú de nosaltres, sigui fidel al seguiment de Jesús amb la cooperació i la complementarietat intra-eclesial i amb l’encontre samarità i evangelitzador cap a tots els que conviuen al nostre entorn socio-cultural”. Finalment, expressa que aquest objectiu el concreten “en tres àmbits prioritaris: la pastoral amb les famílies, l’atenció a nens i joves i la cura per la iniciació i la reiniciació cristiana”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que l’experiència fonamental del cristià és que “en Jesucrist hem rebut la vida”, que “Ell és la Paraula (el Verb), és vida i és llum”. Expressa que “la fe que hem rebut, juntament amb les aigües del baptisme, ens atorga la capacitat d’escoltar avui la Paraula de Crist (sobretot en la celebració litúrgica), de contemplar amb els ulls de la fe la seva bellesa i tocar-lo amb les mans de la fe”. Afirma que “és fonamental per al cristià del segle XXI haver tingut aquesta experiència de trobada amb Crist” i que “resulta imprescindible cultivar en els cristians espais de vida interior i de conversió, que els faci capaços de reconèixer la presència de Crist”. Finalment, considera que “si volem que la fe s’enforteixi i es propagui, hem de recobrar un esperit contemplatiu”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
