Data: 22 de setembre de 2024
Estimats diocesans,
En la carta de Joan es diu també que, mitjançant la fe, entrem en comunió, en primer lloc, amb Déu mateix: “tenim comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist”. Acollir la Paraula, la Vida i la Llum ens fa viure en comunió amb el Déu viu. En entrar en comunió íntima amb Déu, participem del seu amor i de la vida eterna. Amb audàcia, l’autor de la carta explica que Déu ens ofereix alguna cosa més que la seva amistat, perquè s’ha unit íntimament amb nosaltres.
La comunió amb Déu és la font de la comunió amb els altres creients, una comunió de fe i d’amor. Us ho anunciem -diu- “perquè estigueu en comunió amb nosaltres”. La fe en Jesús dona origen a la “koinonia” (paraula grega que significa precisament “comunió”), la “comunió” amb Déu i la “koinonia” que és l’Església, la comunitat de creients. En el llibre dels Fets dels Apòstols s’indiquen els elements fonamentals d’aquesta comunió: “Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a la fracció del pa i a assistir a les pregàries” (2, 42). Es tracta de comunió en la fe, en la pregària i la celebració del culte (el cim del qual és l’Eucaristia), i en la caritat fraterna.
La comunió amb Déu i la comunió amb l´Església van units. És una mateixa “koinonia”. En un text clàssic, sant Cebrià diu que “no pot tenir Déu per Pare qui no té l’Església per mare. Ningú no pot tenir Déu per Pare si no té el proïsme per germà” (De Ecclesiae catholicae unitate, 6).
La comunió no tanca la comunitat eclesial en ella mateixa (com si es tractés d’un grup d’amics o un club social) sinó que, al contrari, l’obre al món. Per això deia el papa Joan Pau II que “la comunió és missionera i la missió és per a la comunió” (Christifideles laici, 32). L´Església, que és misteri de comunió, existeix per evangelitzar. Alhora, l’evangelització condueix les persones que reben la proposta de la fe cap a la comunitat, cap a l’Església: “us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres estigueu en comunió amb nosaltres”.
El pròleg acaba dient que allò que anunciem i comuniquem és perquè el goig del qui acull aquest missatge sigui complet. El missatge cristià és sempre Evangeli, Bona Nova. Així ha de ser proclamat i predicat. El nostre temps té una necessitat especial d’escoltar paraules de vida i d’esperança. No tenim dret a amagar-los el missatge i la paraula de Jesús, que porta a plenitud l’alegria que anhela i desitja el nostre cor. El papa Francesc diu que la tristesa infinita que sent el cor humà només es cura amb un amor infinit com el que procedeix de Déu a través de Jesús (EG 265). Anunciem la Paraula de la vida i la vida amb Crist es torna més plena; amb Ell és més fàcil trobar sentit a tot.
