Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya

El proper diumenge 29 de setembre l’Església celebra la 110a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat amb el lema “Déu camina amb el Seu poble”. Els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i Mobilitat Humana criden l’atenció en la necessitat de treballar per a crear comunitats acollidores i missioneres, en caminar junts i en aprofundir en aquesta missió de l’Església, en sintonia amb el missatge del papa Francesc. Enguany, com a novetat per aquesta Jornada, la Conferència Episcopal Espanyola estrena «Cruzando Fronteras», un pòdcast, en quatre capítols, sobre com ha de ser avui l’acció de l’Església amb les persones migrades.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la 110a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, així com de la catequesi del Sant Pare Francesc “Mar i desert”, de reaccions davant el futur, del Jubileu i de com ser Església sinodal missionera.

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, expressa que “a casa nostra, el tema de les migracions se’ns presenta i es viu molt sovint com un problema” i que “el problema no són, en cap cas, les persones, sinó les situacions i les causes que obliguen les persones a marxar, a fugir de casa, a abandonar el que és seu”. Destaca que “migrar és un dret, però també ho és no haver de migrar forçadament”. Considera que cal acollir i estimar amb sol·licitud els migrants. Proposa “una pastoral i un treball «amb» les persones migrants que venen a viure a la nostra pròpia tenda”, alhora que informa que aquest mes a l’Arquebisbat han creat un “Secretariat per a la pastoral amb els migrants”. Finalment, afirma que “hem d’apostar per una cultura de l’encontre, per unes comunitats acollidores, per la plasmació de la catolicitat i la missió que, com a Església, ha de ser realment universal, és a dir, no pot tenir fronteres”.

El cardenal Joan Josep Omella, seguint el missatge del papa Francesc per a la 110a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, diu que l’experiència d’èxode del poble d’Israel “també és la de molts migrants i refugiats d’avui que fan un llarg i perillós viatge carregat d’esperança, però també de frustracions i dolor per haver de deixar la família i la pàtria”. Expressa que “arran dels moviments migratoris, la nostra comunitat diocesana viu en un context social i històric de gran diversitat cultural, ideològica i religiosa”. Afirma que el lema del Pla Pastoral Diocesà «Sortim!» és una invitació a ser proactius en l’acollida de persones amb orígens, referents culturals diferents i amb sensibilitats religioses diverses, “que ha de ser també un camí cap a la trobada amb l’altre”. Finalment, demana que ens sentim acompanyats per Déu en aquest itinerari diocesà que vol, per una banda, sortir a la trobada amb l’altre, i, per l’altra, “anar establint aquest diàleg obert al si de l’Església que ens ensenyi i ajudi a caminar junts en la diversitat”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que la Jornada mundial del migrant i el refugiat 2024 “remarca que reconeixem que Déu fa camí amb i entre el Seu poble, i ens urgeix a aprofundir en la catolicitat”. Recorda que “recentment els Bisbes de la CEE hem publicat un document important sobre l’emigració “Comunitats acollidores i missioneres””. Expressa que “la resposta cristiana al complex fenomen migratori es basa en principis fonamentals de l’Evangeli, que criden a l’hospitalitat, la compassió i la solidaritat amb els més vulnerables”. Finalment, destaca que “estem cridats a testimoniar un amor que no coneix fronteres, que sap descobrir en cada migrant no només un estranger, sinó un germà o una germana en Crist, i respondre-li amb la mateixa compassió i dignitat que Jesús va mostrar als més marginats del seu temps”.

El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “el Sant Pare, que duu al seu cor els migrants i refugiats des del primer dia del seu pontificat, alça avui la seva veu i ens diu: «Déu no només camina amb el seu poble, sinó també en el seu poble, en el sentit que s’identifica amb els homes i les dones en el seu caminar per la història —especialment amb els últims, els pobres, els marginats— com a prolongació del misteri de l’Encarnació.»”. Expressa que “en cada encontre amb un germà migrant i refugiat trobem, doncs, una oportunitat per l’encontre amb Jesucrist”. Finalment, ens convida a fer nostra “aquesta corprenedora pregària del papa Francesc: «Senyor, ajudeu-nos a no deixar de caminar juntament amb els nostres germans i germanes migrants i refugiats vers l’estada eterna que Vós ens heu preparat. Senyor, obriu els nostres ulls i el nostre cor perquè cada encontre amb els necessitats es converteixi en un encontre amb Jesús, Fill vostre i Senyor nostre. Amén.»”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que la realitat dels migrants i els refugiats és “una tragèdia per a tots aquells éssers humans que arrisquen la seva vida per aconseguir salvar-la o millorar-la en llocs diferents dels del seu origen” i “un perill que molts no superen”. Recorda que ha escrit sobre aquest tema més d’una vegada, “sempre  amb molta preocupació i temor perquè és d’una gran complexitat, i no admet solucions ràpides i simples”. Aconsella la  lectura i la reflexió personal i comunitària del missatge del papa Francesc amb motiu de la 110a Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat. Finalment, “acaba demanant que preguem units per tots aquells que han hagut d’abandonar la seva terra a la recerca d’unes condicions de vida digna”.

El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “amb nosaltres o contra nosaltres, no ens costa gaire con­siderar dels nostres a uns i com a con­traris o enemics els altres” i que “la dinàmica de la nostra societat és propensa a tancar-se als altres i fins i tot a fer-ne un pe­rill, un risc, una amenaça”. Afirma que “nosaltres els creients partim d’una premissa consubstancial a la nostra fe, i és que tot el gène­re humà prové d’un únic Déu a partir del moment de la creació, i que amb Crist tots hem estat fets germans”. Expressa que “la impossibilitat de portar una vida digna mou milions de persones a l’èxode i moltes vegades fins i tot a la mort”, però que “sembla que nosaltres ja ens hi hem acostumat”. Destaca que “esdevenim sovint cecs, sords i muts davant del sofriment dels altres”. Finalment, considera que “potser Jesús ens diria que els qui truquen a les por­tes del nostre món no estan contra nosaltres i que, per tant, estan amb nosaltres”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, explica que “el Sant Pare Francesc, en una audiència del mes d’agost, va tractar el tema dels migrants amb la claredat i la força que li són pròpies i, encara més, si pot ser, en aquest drama dels nostres temps”, amb una catequesi amb el títol «Mar i desert», “com els llocs que tantíssimes persones travessen per poder arribar on ells esperen viure en pau i seguretat”. Expressa que “l’acolliment, amb tot el que comporta, és la sola actitud cristiana per als migrants que arriben a la nostra terra”, que “el rebuig no és ni cristià ni humà” i que “les paraules del Papa són contundents: «Hi ha qui treballa sistemàticament per tot els mitjans per repel·lir els migrants. I això, quan es fa amb consciència i amb responsabilitat, és un pecat greu.»”. Finalment, considera que cal “urgir les autoritats perquè prenguin les mesures que possibilitin la seguretat del migrants”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que la por al futur “és la causa de reaccions negatives” i que entre les reaccions n’hi ha una “molt freqüent entre nosaltres”: “la fugida”. Considera que “en molts casos s’adopta perquè té un efecte compensatori”, és a dir, “que consisteix a trobar un lloc de refugi, un lloc en el qual no se senti l’assetjament del dolor”. Destaca que “un dels primers fonaments de l’edifici de la nostra fe és justament no fugir, no enganyar-nos, obrir bé els ulls a la realitat” i que “la por al futur és pròpia també de persones madures que veuen la realitat i són conscients de la debilitat humana”. Finalment, diu que nosaltres, les nostres vides i el futur, són a les mans de Déu, que “des del demà Ell ens crida” i que “mentre no ens mostri el contrari, mentre no decideixi concloure el nostre itinerari en aquest món, vol construir el futur amb nosaltres i en el demà també ens espera”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que el papa Francesc ha convocat un Jubileu, un Any Sant que començarà el 24 de desembre d’aquest any i durarà fins a finals de 2025. Expressa que el Jubileu és un any de gràcia que Déu ens fa, una oportunitat que ens dona, i que hem d’aprofitar, una oportunitat de conversió personal i comunitària, una indulgència per començar de nou i alhora una oportunitat nova i excepcional per revifar la nostra esperança. Recorda que en convocar aquest any, el Sant Pare ha volgut unir la gràcia del Jubileu a la de l’esperança, demana que “el Jubileu sigui per a tots ocasió de revifar l’esperança” i destaca que la nostra esperança es fonamenta en l’amor que Déu ens té. Finalment, demana que ens preparem per a viure aquesta gràcia del Jubileu i que examinen el nostre cor i la nostra esperança.

El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que durant el mes d’octubre participarà a Roma en la segona sessió del Sínode dels Bisbes, en la qual continuaran el treball iniciat l’octubre de l’any passat, “per tal de presentar al Papa unes propostes operatives que ens ajudin a créixer en la sinodalitat”. Comunica que l’Assemblea començarà pròpiament el dimecres dia 2 d’octubre i que la guia de treball serà “l’Instrumentum laboris per a la segona sessió: com ser Església sinodal missionera”. Informa que dedicaran els primers dies al mòdul introductori, en què es dibuixen els fonaments de la visió d’una Església sinodal missionera i que les setmanes següents, tractaran la part I, la part II i la part III i, finalment, dedicaran la darrera setmana a “discutir i aprovar el Document Final amb les propostes que lliurem al papa Francesc”. Finalment, demana als diocesans que no s’oblidin de resar per ell i pel Sínode durant aquests dies, perquè “només guiats per l’Esperit Sant podrem discernir quin camí ha d’emprendre l’Església i com pot créixer en sinodalitat per ser més missionera”.

Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: