Data: 6 d’octubre de 2024
Benvolguts germans,
En el nostre pla d’evangelització tenim com a objectiu que les nostres parròquies siguin comunitats més fraternes, vives i missioneres. Estem convençuts que el primer pas per tal de revifar la fe a casa nostra és renovar i revitalitzar les nostres parròquies. Això requereix tenir cura de totes les dimensions de la vida parroquial. Per comprendre el que això significa, podem partir de la definició de parròquia que s’ofereix en el document “La conversió pastoral de la comunitat parroquial al servei de l’evangelització”. Allí es diu: “La parròquia és una comunitat convocada per l’Esperit Sant, per anunciar la Paraula de Déu i fer renéixer nous fills a la font baptismal; reunida pel seu pastor, celebra el memorial de la passió, mort i resurrecció del Senyor, i dona testimoni de la fe en la caritat, vivint en un estat permanent de missió, perquè a ningú no li falti el missatge salvador, que dona la vida” (núm. 29).
Revitalitzar les nostres comunitats suposa posar atenció als diversos aspectes de la parròquia que apareixen en aquesta definició. El primer i més important és que una parròquia és una comunitat. La parròquia no és, en primer lloc, un territori ni un edifici, sinó un conjunt de persones que formen la comunitat de seguidors de Jesús. Aquesta comunitat es caracteritza per la diversitat, perquè no es tracta d’un grup homogeni, com pot passar en una associació o una escola, sinó que hi estan integrades persones de diversa condició social i de diferents edats. Aquesta és una gran riquesa de la parròquia: no exclou ningú.
Tot i que el dret canònic encara posa l’accent al territori, l’esmentat document del Dicasteri per al clergat assenyala que, avui, el territori no és allò decisiu, perquè en la civilització actual hi ha una gran mobilitat. Per això, l’important és “el context on cadascú desenvolupa la seva pròpia vida” (núm. 16). De fet, el principal concepte que va utilitzar el Concili Vaticà II per parlar de la parròquia és “comunitat” (communitas), “congregació” (coetus) (AA, 10; CD, 30; AG, 37).
És important subratllar que aquesta comunitat no és fruit de cap decisió humana. No s’assembla a un club ni a un grup d’amics. La comunitat és convocada per l’Esperit Sant, que és qui dona vida a la comunitat i qui impulsa la missió. En aquest sentit, cada parròquia és imatge de l’Església, que és “convocada” per l’Esperit i la Paraula de Déu. La paraula “ekklesia” significa precisament “convocació”: som un grup de persones cridades per la Paraula, convocades per l’Esperit Sant.
