Data: 6 d’octubre de 2024
Aquests dies està tenint lloc a Roma la segona i darrera sessió del Sínode sobre la sinodalitat. És tot un repte per a la nostra Església i, alhora, una assignatura pendent. La sinodalitat representa la plasmació de la comunió, i la comunió és la manera com en l’Església vivim la fraternitat. Molts són els reptes que afrontem, i per això la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes es reuneix sota el lema «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió». La tercera fase serà la d’implementació, que de ben segur coincidirà a casa nostra amb el procés de reflexió sobre com afrontar els reptes dels nostres temps, sobre les missions de cada membre de l’Església gironina i l’organització de la nostra diòcesi.
Qualsevol reunió sinodal aixeca moltes expectatives, però sembla que aquest Sínode ha superat les de qualsevol d’altre anterior i alhora ha creat un debat intern a l’Església. El papa Francesc ha insistit molts cops que no es tracta ara per ara d’abordar temes concrets, sinó que convé en aquests moments un diàleg fratern i obert respecte a la mateixa base sobre la qual ha de funcionar l’Església: aquesta germanor, aquesta comunió, aquest diàleg constructiu són els àmbits que es concreten en el terme sinodalitat. Paral·lelament al treball emprès per a la preparació de la segona sessió, va començar la feina dels deu grups d’estudi, encarregats d’aprofundir aquests altres temes que van sorgir, definits pel Sant Pare al final d’una consulta internacional.
El Sínode ha estat intensament preparat en l’àmbit de les diverses esglésies locals. Aquí, a la nostra diòcesi, es va fer un molt bon treball de preparació de la primera fase, plantejant desafiaments, fent una anàlisi realista de la nostra situació i aportant a l’Església universal la nostra particularitat. Ara, aquests dies, es remarca en el Sínode l’activitat missionera de l’Església. Sovint s’ha dit que som terra de missió. Certament, qualsevol país, qualsevol comunitat, és terra de missió. Sempre hi ha a qui fer arribar la bona nova del Regne, i per això ens cal estar sempre disposats a afrontar aquesta tasca, a la qual no podem renunciar mai. La fe es proposa, no s’imposa, però mai no se n’ha de posposar l’anunci. Evangelitzar avui és proposar Crist al nostre món; amb respecte per als altres, cert, però plenament convençuts que «Crist és la llum dels pobles» (Lumen Gentium 1), i que aquesta llum resplendeix en el rostre de l’Església. El Sínode ens urgeix doncs a viure aquesta missió evangelitzadora en comunió, en fraternitat… en sinodalitat.
