Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Del 2 al 27 d’octubre se celebra a Roma la segona i darrera sessió de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, amb el lema «Per una Església sinodal: comunió, participació i missió». El Sínode, que es distingeix per la seva metodologia participativa, va començar el seu camí a l’octubre de 2021, amb una primera fase que va involucrar parròquies, diòcesis i conferències episcopals a tot el món. Després de les etapes diocesanes i continentals, aquesta segona sessió representa la culminació d’un procés que busca discernir com fer realitat una Església més sinodal.
Durant el Sínode, que compta amb la participació de 368 homes i dones amb dret a vot, incloent-hi 272 bisbes, els participants intercanviaran informació i experiències, amb l’objectiu comú de buscar solucions pastorals que tinguin aplicació al conjunt de l’Església.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la XVI Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, així com de fer constantment la descoberta de Jesús, del Rosari en l’Any de l’Oració, del futur des de la fe, de la Jornada del Treball Decent, de la pregària, de la jornada diocesana de Tortosa, de la patrona de la ciutat de Lleida i de renovar les comunitats parroquials per tal d’enfortir la missió.
El cardenal Joan Josep Omella, recorda que ja fa temps, l’octubre de 2021, vam iniciar l’itinerari del Sínode, un camí que fem “tots junts sota el guiatge de l’Esperit Sant”, “escoltant-nos els uns als altres i oberts a la Paraula, per tal de discernir què està dient l’Esperit Sant a l’Església en aquest moment concret”. Expressa que “és un itinerari llarg i complex”, però que val la pena, i que “la meta que es perfila a l’horitzó és una Església sinodal, que viu la comunió i en la comunió”. Finalment, demana que “preguem de manera personal i comunitària pels fruits d’aquest Sínode, que més que del Sínode seran fruits de l’Esperit Sant, en la mesura que ens obrim a la seva llum i a allò que ens fa i ens farà descobrir”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la sinodalitat representa la plasmació de la comunió” i que “la comunió és la manera com en l’Església vivim la fraternitat”. Recorda que “el papa Francesc ha insistit molts cops que no es tracta ara per ara d’abordar temes concrets, sinó que convé en aquests moments un diàleg fratern i obert respecte a la mateixa base sobre la qual ha de funcionar l’Església”. Afirma que “aquesta germanor, aquesta comunió, aquest diàleg constructiu són els àmbits que es concreten en el terme sinodalitat”. Destaca que “ara, aquests dies, es remarca en el Sínode l’activitat missionera de l’Església”. Expressa que “evangelitzar avui és proposar Crist al nostre món; amb respecte per als altres, cert, però plenament convençuts que «Crist és la llum dels pobles» (Lumen Gentium 1), i que aquesta llum resplendeix en el rostre de l’Església”. Finalment, diu que “el Sínode ens urgeix doncs a viure aquesta missió evangelitzadora en comunió, en fraternitat… en sinodalitat”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que l’exhortació apostòlica sobre la Catequesi, que sant Joan Pau II publicà a l’inici del seu pontificat, conté uns punts que considera clau i en selecciona aquesta afirmació: «La peculiaritat de la catequesi tendeix al doble motiu de fer madurar la fe inicial i d’educar el veritable deixeble de Crist per mitjà d’un coneixement més aprofundit i més sistemàtic de la persona i del missatge de nostre Senyor Jesucrist». Expressa que el secret del vertader deixeble és “la descoberta constant de la persona del Mestre”. Recomana als diocesans que, si tenen l’anhel d’una fe que cerca de comprendre, s’apuntin “a les classes de l’Institut Superior de Ciències Religioses; o bé, al programa de formació que a nivell dels arxiprestats, la Vicaria per a la pastoral, juntament amb l’esmentat Institut, han programat per a enguany”. Considera que “si estem captivats per Crist, no hi escatimarem esforços”. Finalment, comunica que diumenge 13 d’octubre, a la tarda, tindrà lloc a la Catedral l’enviament pastoral de l’inici de curs.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, demana que “durant l’octubre i prop de la Festa de la Mare de Déu del Roser, valorem el Sant Rosari una de les devocions arrelades, populars i estimades dins l’Església catòlica”. Expressa que “resant el Rosari, meditem els moments més importants de la vida de Crist i de la Mare de Déu, i som convidats a seguir els exemples d’humilitat, sacrifici, i amor de Jesús i de Maria”. Afirma que “l’Església, fins als nostres dies, continua promovent la devoció al Rosari com un camí de pregària constant que duu el creient cap a una vida de pau, de fe i de compromís”. Explica l’origen del Sant Rosari, que “està vinculat a la pietat popular i a la devoció mariana i es remunta a la contemplació i la repetició dels salms”. Finalment, diu que el Rosari “és una pregària poderosa en temps de conflicte i crisi” i “combina la recitació vocal amb la meditació contemplativa dels misteris joiosos, lluminosos, dolorosos i gloriosos, cosa que ens ajuda a aprofundir la relació amb Déu”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, recorda que “el teòleg catòlic Walter Kasper va escriure, a manera d’assaig, un llibre titulat El futur des de la fe” i que “quan va sortir publicat, la preocupació que ens inquietava era la mateixa: saber viure el futur des del present”. Considera que “és el moment en què des de la fe sapiguem dirigir una mirada evangèlica cap al futur”, “especialment per a superar la por paralitzant i desvetllar el gran potencial que té la fe cristiana en vistes a continuar caminant i fer caminar la història humana”. Afirma que “la mirada del cristià vers el futur no exclou l’eventualitat de l’angoixa, la persecució, la malaltia, etc., tot el que fa patir i provocar les nostres pors” i que “la mirada del cristià cap al futur no exclou l’acció en el present” perquè “l’amor a Crist, aquest amor que es nodreix de la fe, és actiu”. Finalment, diu que “el futur continua escapant-se del nostre domini absolut”, però que “és a les mans més fiables i poderoses que les nostres”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que «Per tu, per mi, treball decent» és el lema per a la Jornada del Treball Decent que es celebrarà dilluns, 7 d’octubre, promoguda per la plataforma «Església per al Treball Decent». Afirma que “aquesta Jornada ens ha de moure a interessar-nos i sentir-nos implicats en la realitat que viuen tants germans i germanes nostres que es troben en situació d’atur, i també dels que, tenint una feina, no la tenen però en condicions dignes per a ells i per a les seves famílies”. Considera que “és tota la societat la que, tenint com a objectiu principal el bé comú, l’ha de tenir també en aquesta dimensió del dret a un treball digne per viure i desenvolupar-se com a persones”. Finalment, diu que el lema de la Jornada d’enguany ens ha d’ajudar a “prendre consciència que vivim en comunitat, i que ens necessitem els uns als altres” i que “no podem oblidar que és responsabilitat de tots treballar per a aconseguir que el dret a un treball digne sigui una realitat per a tothom”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “pregar és una necessitat del creient” i que “així com respirar és indispensable per a la vida corporal, també resar ho és per al qui sap, per la fe, que Déu és viu i amatent a tothom”. Expressa que “la pregària té una característica important: el diàleg de cada persona amb Déu” i que “l’oració personal és estar a soles amb Déu”, però que, de fet, “qui prega de debò introdueix en el seu diàleg oracional altres persones: familiars, amics…”. Afirma que “l’espai del nostre interior, així com el de la nostra comunitat cristiana, són imprescindibles per a qui no vulgui perdre la vida de gràcia”. Finalment, diu que “hi ha una pregària molt senzilla que ens pot ajudar a orar personalment i comunitàriament”: el sant rosari, “l’oració dels pobres que ajuda a contemplar els misteris de la vida de Jesús amb els ulls de Maria i que és portadora de pau en el cor i en el món”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, recorda que “ja falta poc per a la trobada que viurem la gran família que formem el Sant poble fidel de Déu que peregrina a la nostra diòcesi de Tortosa” i que tots “som invitats a participar-hi”. Demana que “en aquests dies previs intensifiquem molt la nostra oració”. Expressa que “el proper 19 d’octubre ens trobarem al Seminari de Tortosa mirant el futur amb esperança, és a dir, amb ulls de fe, demanant al Senyor la seva llum, per tal que durant aquest nou curs pastoral 2024-2025, en clau sinodal i jubilar, com a pelegrins d’esperança, atents als desafiaments que vivim, l’Esperit del Senyor ens mogui a discernir com ser Església diocesana, més sinodal i més missionera”. Finalment, diu als diocesans que compta amb ells i que, “pregant units, fent nostre el camí indicat per Jesús, el Senyor, caminem junts plens d’esperança”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, informa que aquest diumenge, 6 d’octubre, és la data fixada per la Junta Directiva de l’Acadèmia Mariana per honorar la Patrona de la ciutat de Lleida, la Verge Blanca de l’Acadèmia. Explica que “els dos moments centrals d’aquest dia són la celebració litúrgica i el certamen literari”. Expressa que “en els confrares actuals hi ha una preocupació constant per motivar i promoure la devoció i la proximitat de la Patrona arreu i en tots els cors”. A més de la difusió vol remarcar “el treball intern que fan els directius al llarg de l’any, com les constants reunions de programació i distribució de tasques perquè tot surti a la perfecció”. Finalment, diu que “la Mare de Déu premiarà tant d’esforç i la societat ilerdenca reconeixerà que les tradicions, les festes…, mereixen un suport especial per part de tothom” i convida especialment “a devots i institucions a participar en aquesta celebració”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “en el nostre pla d’evangelització tenim com a objectiu que les nostres parròquies siguin comunitats més fraternes, vives i missioneres”, que “estem convençuts que el primer pas per tal de revifar la fe a casa nostra és renovar i revitalitzar les nostres parròquies” i que “això requereix tenir cura de totes les dimensions de la vida parroquial”. Recorda que “una parròquia és una comunitat”, “un conjunt de persones que formen la comunitat de seguidors de Jesús”, que “es caracteritza per la diversitat, perquè no es tracta d’un grup homogeni, sinó que hi estan integrades persones de diversa condició social i de diferents edats”. Finalment, subratlla que “la comunitat és convocada per l’Esperit Sant, que és qui dona vida a la comunitat i qui impulsa la missió” i que “en aquest sentit, cada parròquia és imatge de l’Església, que és “convocada” per l’Esperit i la Paraula de Déu”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: