Data: 13 d’octubre de 2024
Estimats diocesans,
Resulta fonamental que cultivem l’aspecte comunitari en les nostres parròquies. Lamentablement en moltes de les nostres parròquies hem perdut aquest sentit comunitari. Ens reunim només per a la celebració del culte i, moltes vegades, no coneixem qui tenim assegut al nostre costat. Per això, convé que tots tinguem consciència que som cristians en una comunitat, que seguim Jesús com a membres vius d’una parròquia. I hem d’accentuar tot allò que faciliti el coneixement mutu, el tracte entre nosaltres, el testimoni mutu de la fe, el suport entre nosaltres (espiritual, però també material), els projectes i somnis en comú. Això no significa que tots hàgim de compartir una amistat confident (dins una comunitat parroquial pot haver-hi -convé que hi hagi!- diferència de tarannàs i sensibilitats); tanmateix, sí que significa que estem convocats per a formar una comunitat fraterna, on regni un respecte i estima sincers. Als grups que durant el curs 2023-2024 van realitzar el treball per al pla pastoral s’hi reflectia un sentiment general que necessitem conèixer-nos i estimar-nos més per tal de poder créixer com a comunitat parroquial.
Encara que les nostres comunitats siguin petites, és important que siguin vives i vigoroses, molt conscients del tresor que tenen a les mans. La nostra única riquesa és Crist, la seva persona, la Paraula i la vida. Nosaltres no tenim “plata ni or” (Fets 3, 6) sinó només Crist ressuscitat. Aquest és el tresor que portem a les nostres pobres i insignes mans, en “gerres de terrissa” (2 Cor 4, 7).
Dins la comunitat han de tenir-hi un lloc preferent les famílies. Elles són “església domèstica”, és a dir, el primer lloc de vivència i també de transmissió de la fe. Les investigacions empíriques ens diuen que la família és el generador de valors més important. Les persones reconeixen que en la família s’aprenen les coses més fonamentals per a la vida. Per això, la família és el lloc natural de la formació catequètica. Convé apostar per ajudar a formar famílies cristianes i crear xarxes de famílies cristianes. La parròquia hauria de ser una “família de famílies”. El model de la vida parroquial és la vida familiar (no funcionem com una empresa ni com una multinacional). I la família parroquial és formada per famílies que volen viure la fe en Jesús.
Si som una comunitat viva, serem signe per a la gent dels nostres pobles, resultarem atractius per a les persones que, per qualsevol raó, s’apropen a nosaltres. L’Església -i cada comunitat cristiana- té la missió de ser “el germen i l’inici” del Regne de Déu (LG 5). Les nostres comunitats estan cridades a ser una minoria transformadora al si de les nostres societats i a presentar una alternativa de vida visible, autoritzada i convincent.
