Data: 20 d’octubre de 2024
Estimats diocesans, amics i amigues:
“Aneu, doncs, a les sortides dels camins, i tots els qui trobeu crideu-los a les noces” (Mt 22, 9), diu la Paraula de Déu, a mode d’invitació, des de la mirada de l’evangelista Mateu. Un camí, un banquet, un mandat: ser deixebles i missioners de Crist per anunciar l’Evangeli fins els confins de la Terra.
Amb el lema Aneu i convideu tothom a la festa, avui celebrem la XCVIII Jornada Mundial de les Missions, el Domund. Un dia per abandonar-se completament i deixar-se caure als braços d’aquest Déu compassiu i ric en bondat pel gran amor amb què ens va estimar i que, malgrat ser nosaltres morts pels pecats, ens tornà a la vida amb el Crist (cf. Ef 2, 4).
A través de la paràbola evangèlica del banquet nupcial, el Papa Francesc ens recorda en el seu missatge per a aquesta jornada que «la missió és un incansable anar cap a tota la humanitat per a convidar-la a l’encontre i a la comunió amb Déu». Aquesta imatge profundament humana d’Església missionera que va més enllà de tota frontera, perifèria i condició, reflecteix l’estil i la fi última de la nostra tasca: “Que tots nosaltres, batejats, estiguem disposats a sortir de nou a la missió, cadascú segons la pròpia condició de vida, per a iniciar un nou moviment missioner, com a les albors del cristianisme!”.
Ahir, amb el cor atapeït de noms i curull d’una esperança que no enganya, celebràvem a la nostra diòcesi tortosina la Jornada Diocesana. Una trobada en clau sinodal, jubilar i vocacional. Recordo les mirades de cadascun dels presents; els seus rostres, la seva alegria, les seves ganes infinites de viure. I torno aquí, a aquesta abraçada del Senyor que ho envolta tot i que ens fa preguntar-nos: què puc fer pel meu germà més necessitat? Perquè és aquí, quan tots som un en el Pare (cf. Jn 10, 30) i ens fem dòcils a la veu de l’Esperit en els nostres germans més allunyats, quan veritablement caminem en comunió. Al final, només l’obra de les teves mans farà que el banquet de noces s’ompli fins a vessar de convidats…
I tu, que ara llegeixes aquestes línies, estaries disposat, com fan tants missioners, a abandonar-ho tot per a lliurar fins l’últim alè de la teva vida en cada perifèria on Déu pronuncia el teu nom? Benvolgut amic i amiga, recorda –en aquest dia del Domund– que el Senyor té el teu nom inscrit en la seva ànima, i compta amb tu, al costat de María, perquè duguis a terme la missió que els seus ulls compassius t’han encomanat.
