Data: 20 d’octubre de 2024

Crist no vingué a ser servit sinó a ser­vir. Ens ho diu Ell mateix en l’Evan­geli (cf. Mc 10,45). Jesús ens crida al servei, i un dels primers serveis és l’evangelització. Fer arribar la bona nova arreu ha de ser sempre la prioritat de l’Església. L’evan­gelització no sempre és fàcil: pot ser un primer anunci en molts llocs, i haurà de ser cada vega­da més, en molts altres llocs, un segon anunci. Parlem d’una evangelització dirigida als qui no coneixen el Crist i, també, a aquells que l’han oblidat o fins i tot l’han arraconat de les seves vides. Per a nosaltres, creients, la prioritat ha de ser sempre fer arribar l’Evangeli, proclamar la Paraula de Déu, insistint-hi quan sigui oportú i quan no ho sigui, reprenent, interpel·lant, exhortant, com aquell que té molta paciència i sap ensenyar, com escrivia l’apòstol sant Pau a Timoteu (cf. 2Tm 4,2).

Ser terra de missió ha deixat de ser un fet exclusiu de determinades zo­nes geogràfiques. Durant dècades es podien unir el concepte de religiositat i el de desenvo­lupament. La fe va molt més enllà d’una determinada situació social, econòmica o històrica. La fe s’expres­sa fonamentalment com un do per als altres, un do que ens fa solidaris, capaços d’estimar, vencent les limitacions que ens empenyen a la solitud, que sem­pre entristeix. Conèixer Déu és un procés que es porta a terme a través de la fe. No és només un procés intel·lectual. És un projecte vital. És el coneixement de Déu, que és amor, gràcies al seu mateix amor, un amor que ens obre els ulls i ens permet conèixer tota la realitat, més allà de les estretes perspectives de l’individualisme i del subjectivisme que desorien­ten les consciències, en paraules de Benet XVI. El coneixement de Déu és sempre experiència de fe, una experiència que implica també emprendre un camí intel·lectual i moral, moguts sempre per la força de l’Esperit, que ens impel·leix a superar els nostres li­mitats horitzons i ens mou a obrir-nos als veritables valors de l’existència humana com a obra de Déu.

Evangelitzar és transmetre una experiència vital, in­tegral, que abasta tota la dimensió humana i l’apropa així a la divina. No ens podem resignar a perdre la fe o que d’altres la perdin. No podem deixar mai d’evan­gelitzar. Ens cal lluitar dia rere dia perquè l’Evangeli arribi allí on encara no és present o on ja ha estat oblidat. En paraules del papa Francesc, ens cal «un compromís concret des de la fe per a la construcció d’una societat nova, viure enmig del món i de la so­cietat per evangelitzar les seves diverses instàncies, per fer créixer la pau, la convivència, la justícia, els drets humans, la misericòrdia i així estendre el Reg­ne de Déu en el món» (Christus vivit, 168). Un com­promís, en definitiva, per evangelitzar.