Data: 27 d’octubre de 2024
Com diem, davant el futur no estem sols. Si manquéssim de tota una multitud de germans… sempre podríem pregar amb el salm “encara em quedaries Tu”.
De fet, ja avui, en tot moment de possible soledat i abandó, Ell segueix present i actiu al nostre costat i a favor nostre. Ell és una font que no deixa, ni deixarà, de rajar l’aigua reconfortant.
(Si contemplem les coses i el comportament humà amb una certa atenció, i vivim en diàleg amb la vida quotidiana, aquesta ens serveix moments lúcids de sintonia entre allò que portem al cor i el que veuen els nostres ulls) És el cas d’imatges senzilles, guardades des de la nostra joventut, quan fèiem excursions per pobles de muntanya. Així, per exemple, “el factor aigua” en llargues marxes era essencial. La troballa d’una bona font, amb aigua transparent i fresca de muntanya, significava una mena de regal que convidava al descans i, sobretot, a seguir caminant. Era freqüent trobar llocs on la font del poble, en molts casos de diversos brocs, venia a ser un lloc (com avui diríem) de “socialització”. No sols dels qui anaven a buscar aigua, sinó també de persones que hi acudien per a trobar-se i parlar, aprofitant l’ombra i la fresca de l’aigua en moments de més calor.
Belles imatges que suggereixen el que fa l’Esperit quan ens ajuda a continuar vivint esperançats. Algunes de les característiques d’aquestes fonts ens parlen clar i, quan ens hi acostem per a assaciar la set, convé recordar-les.
És la mateixa aigua que es distribueix en diferents canals, encara que cadascun pot tenir la seva pròpia forma: una mateixa aigua que sense parar busca la nostra set, cura les pors al futur i nodreix l’esperança.
L’aigua és prèvia, hi és sempre, però no es guarda per a ella els seus beneficis, sinó que sembla buscar la gent en un oferiment generós.
En la seva major part està amagada sota terra. Però unes vegades l’aigua brolla per sobreabundància, unes altres és buscada per persones que intueixen o saben que hi és i que cal facilitar el seu recorregut, perquè la gent es beneficiï del seu do.
La font és a prop, moltes vegades, enmig del poble; o, millor, el poble s’ha anat configurant al seu voltant. En aquest cas, l’aigua ha estat el punt d’atracció, la crida que acaba reunint els assedegats en una unitat visible.
La diversitat dels seus brocs, de vegades ha estat anomenada per respectius noms de sants o personatges cèlebres, honorant aquestes figures i la mateixa font.
Per principi i per dret, almenys abans, aquesta aigua s’oferia de franc, perquè l’aigua de la naturalesa és un bé comú.
Recordem que una de les figures que la Sagrada Escriptura i la Tradició ha utilitzat per a definir l’Esperit Sant és justament “l’aigua”. En la seva versió d’“aigua que permet continuar esperant i vivint”, veiem que és un mateix amor el que ens atansa a través dels diversos canals. Si escolto i penetro en la Paraula de Déu, si visc els sagraments, especialment l’Eucaristia, si creixo en la vivència de l’amor fratern i la vida mateixa de la comunitat cristiana, si estic amatent a la vida del germà, si experimento el goig de l’oració individual i litúrgica… sens dubte que desapareixeran les pors i el demà serà rebut com a moment de gràcia.
Sant Joan de la Creu, contemplatiu i creador de bellesa i veritat literària, ens deia que “bé sabia ell la font d’on raja i corre, encara que amagada, l’aigua de la vida, és a dir, l’amor”.
