Data: 27 d’octubre de 2024
Benvolguts diocesans,
La iniciació cristiana no té per objecte només els infants i adolescents, sinó que s’adreça preferentment als adults. D’una banda, hi hauria aquells que no han rebut el baptisme (o algun dels sagraments següents de la iniciació). Cada cop és menys estrany que algunes persones adultes demanin el baptisme. La seva iniciació en la fe no pot ser improvisada, sinó que ha de ser cuidada amb molta atenció, seguint els passos indicats en el “Ritual de la Iniciació Cristiana d’Adults” (RICA). D’altra banda, també hem de parar esment en la reiniciació cristiana d’adults: d’aquelles persones que van ser batejades però que, per diversos motius, van abandonar la fe i ara desitgen reincorporar-se a la vida cristiana. No oblidem que l’ambient que es respira en la nostra societat ja no és cristià i que, per això, moltes persones que s’acosten a les nostres parròquies -i fins i tot que sol·liciten els sagraments per als fills-, no són cristians convençuts ni membres actius de les nostres comunitats.
En aquest sentit, cada parròquia ha de ser no tan sols una comunitat litúrgica, sinó també una comunitat catecumenal que ajudi a fer deixebles (cf. Mt 28, 19), és a dir, persones que creixen en el coneixement i l’amor de Jesús. En definitiva, la parròquia té el repte de ser una escola de santedat, que ajudi els seus membres a escoltar la crida del Senyor i a viure la plenitud de la vida cristiana i a ser sants. Per a tal fi, és important que els pastors convidin constantment a la conversió de cor vers Jesucrist i l’Evangeli i, en particular, a mostrar-se disponibles per a acollir els fidels en el sagrament de la reconciliació.
L´existència d´un procés d´iniciació cristiana és un criteri important que ens ajudarà a discernir a quins llocs de la diòcesi existeix realment una parròquia o bé, en canvi, hi perdura més aviat un títol parroquial que s’atorga a certs temples. Pensem que a la nostra diòcesi hi ha 170 parròquies, però que la majoria es troben en petits pobles que s’han anat despoblant i on, lamentablement, s’ha anat perdent la pràctica de la vida cristiana. Unes preguntes importants que ens podem fer són: Quant de temps fa que no es bateja ningú en aquesta parròquia? Quan va ser la darrera vegada que s’hi va confirmar algú? Respondre aquestes qüestions ens ajuda a saber quan ens trobem davant d’una parròquia – comunitat de fidels en sentit propi- i quan ens trobem davant d’una realitat fictícia que manté el títol de “parròquia” de manera impròpia.
