Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
En el marc de les celebracions del mil·lenari del Monestir de Montserrat, el proper dimecres 30 d’octubre se celebrarà a Montserrat una trobada del clergat de les diòcesis amb seu a Catalunya. Aquesta trobada serà un moment especial d’encontre fraternal de tots els qui són al servei de les diòcesis com a preveres o diaques, i d’aquells que hi estan en procés de formació; i, sobretot, serà una oportunitat de manifestar la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis amb seu a Catalunya, i de comunió amb la comunitat de monjos benedictins que la custodien.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la trobada del clergat a Montserrat, així com del naixement i el traspàs, de la guarició del cec Bartimeu, del Jubileu de 2025, de la font d’on raja l’aigua de la vida, del repte de la formació, de comunitats fraternals, de la piadosa visita al cementiri, de la parròquia, comunitat catecumenal, i de sant Narcís.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, posa la mirada en l’Abadia de Montserrat, que l’any vinent compleix mil anys des que l’abat Oliba consagrés el cenobi a la muntanya de Montserrat. Explica que “allí, el pròxim dimecres 30 d’octubre i entorn de la Moreneta, celebrarem una trobada el clergat de les deu diòcesis amb seu a Catalunya” i que “aquest moment de comunió, concòrdia i fraternitat, tant entre nosaltres com amb la comunitat de monjos benedictins que custodien aquesta muntanya revestida de silenci i pregària, serà el tast d’una trobada Mil·lenària que deixarà un segell inesborrable en les nostres mirades”. Afirma que “la Mare de Déu de Montserrat desitja reunir-nos entorn del seu cor de Mare, perquè no es perdi ni un de sol i perquè descobrim que a estimar només s’aprèn estimant”. Finalment, demana que ens deixem “captivar pel Senyor”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “les diades de Tots Sants i de Difunts que el poble ha ajuntat i que celebrarem aquesta setmana vinent, ens fan pensar en el «nostre» més enllà”, però que “avui no s’hi pensa” i que el fet de l’agonia “s’amaga als hospitals, a les clíniques, als centres geriàtrics, a casa mateix”. Reconeix que “la fase terminal de la malaltia moltes vegades s’ha de passar en la soledat” i expressa que “ni el dolor ni la basarda no han de ser prou per privar el moribund de companyia”. Afirma que “actualment s’informa els infants sobre l’origen de la vida” i que “és necessari que així es faci” i es pregunta “per què no parlar-los igualment de la mort”. Considera que “la fe posa llum nova als ulls i ens ajuda a descobrir la mà bondadosa i paternal de Déu en el misteri de la naixença i de la mort”. Finalment, demana que “no amaguem la mort ni als grans ni als petits, com no els amaguem la gestació de la vida” i que de l’una i de l’altra, en parlem “amb amor i amb esperança”.
El cardenal Joan Josep Omella, parla de l’Evangeli de diumenge, l’episodi de la curació del cec Bartimeu, “un relat senzill i sobri, que ens convida a seguir les petjades de Jesús amb entusiasme i alegria”. Recorda que “la situació del cec era desesperada” i que “per això, va posar tota la seva esperança en Jesús” i “va demanar a Jesús que li tornés la vista”. Considera que “també nosaltres necessitem que Jesús sani la nostra mirada, que ens ensenyi a veure la vida d’una manera nova”. Expressa que “tant de bo puguem acollir una mirada desperta i positiva, i siguem capaços d’admirar les coses senzilles de la vida i descobrir la presència de Déu en cada persona i esdeveniment”. Finalment, demana que “preguem perquè Déu ens concedeixi la fe i la gràcia necessàries per ser bons companys de camí de Jesús”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “el Jubileu de 2025 és una oportunitat única per a la comunitat cristiana de renovar la seva fe, aprofundir en els seus compromisos i reviure amb intensitat l’esperança cristiana”, “una virtut teologal arrelada en la fe i l’amor” que “es basa en un fet històric central: la resurrecció de Jesús”. Expressa que “el Jubileu de 2025 ens convida a deixar enrere la desesperança i el pessimisme, per confiar en la bondat de Déu, que mai no abandona els seus fills” i que “l’Església, en aquest Jubileu de 2025, té la missió de proclamar amb força que l’esperança no és una evasió de la realitat, sinó una resposta concreta davant els mals del món”. Afirma que “el Jubileu, que s’ha convocat sota el lema «Pelegrins d’esperança», és una oportunitat per a redescobrir aquesta dimensió d’alliberament i perdó”. Finalment, diu que “l’esperança cristiana té la seva culminació en la promesa de la vida eterna” i que “el Jubileu és un recordatori que la vida terrenal és un camí, una peregrinació cap a la plenitud de la vida amb Déu”.
L’administrador apostòlic de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “davant el futur no estem sols”, que “de fet, ja avui, en tot moment de possible soledat i abandó, Ell segueix present i actiu al nostre costat i a favor nostre” i que “Ell és una font que no deixa, ni deixarà, de rajar l’aigua reconfortant”. Recorda que “una de les figures que la Sagrada Escriptura i la Tradició ha utilitzat per a definir l’Esperit Sant és justament “l’aigua”” i que “en la seva versió d’“aigua que permet continuar esperant i vivint”, veiem que és un mateix amor el que ens atansa a través dels diversos canals”. Expressa que “si escolto i penetro en la Paraula de Déu, si visc els sagraments, si creixo en la vivència de l’amor fratern, si estic amatent a la vida del germà… sens dubte que desapareixeran les pors i el demà serà rebut com a moment de gràcia”. Finalment, recorda que sant Joan de la Creu ens deia que “bé sabia ell la font d’on raja i corre, encara que amagada, l’aigua de la vida, és a dir, l’amor”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, recorda que aquest estiu el papa Francesc ha incidit en el tema de la formació amb “una carta sobre el paper de la literatura en la formació, i en concret en la formació sacerdotal”, en la qual “convida a redescobrir la lectura enmig d’una societat en què cada vegada més llegim menys”. Expressa que “el Papa recorda que habituar-se a llegir produeix efectes molt positius en la vida de la persona” i “reflexiona també sobre com des de l’Església s’ha promogut aquesta formació i coneixement per tal d’endinsar-se en cada cultura i fer-hi present la fe i l’evangeli”. Finalment, afirma que les reflexions que proposa el Sant Pare enllacen amb el treball que des de fa anys fan a la diòcesi “per fer arribar la necessitat d’aquesta formació als cristians i a tots els qui vulguin, i a la vegada oferir camins concrets per canalitzar-la”, com per exemple amb les Jornades Transmet que celebren aquest cap de setmana per reflexionar sobre la missió de l’Església en el nostre món, i més específicament sobre com ser una església més missionera i més sinodal.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, expressa que “en una societat on impera l’individualisme i la manca de relacions profundes entre les persones, les comunitats cristianes són cridades a practicar, encara més, la fraternitat”. Afirma que “la fraternitat no és una bella paraula per a pronunciar-la, sinó una manera de ser, de relacionar-nos entre nosaltres” i que “a més, en aquest moment intens d’evangelització, la fraternitat és el primer testimoniatge que haurien de veure entre nosaltres els qui se’ns acosten cercant l’esperança i el sentit de la seva existència”. Considera que “tots els qui formem les parròquies i comunitats hem de fer un esforç, doncs, per afavorir tot allò que fomenti la fraternitat, mitjançant les trobades i altres activitats que ajudin al coneixement mutu i a les relacions basades en la caritat, el respecte, l’agraïment i el perdó”. Finalment, diu que “hem de lluitar, en definitiva, per ser comunitats fraternals, gèrmens de germanor en la nostra societat”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, fa un “breu comentari sobre la mort i el record dels nostres difunts”. Expressa que “la Commemoració dels Fidels Difunts que se celebra cada dos de novembre ens recorda la nostra solidaritat amb tots aquells que han travessat el llindar de la mort i ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre el sentit profund de la pròpia vida i la seva fi”. Reconeix que “és cert que actualment tenim tendència a amagar la realitat de la mort”, “ens fa por parlar de la mort o, almenys, ens incomoda, perquè ens obliga a afrontar la nostra pròpia finitud”. Afirma que “en el passat i, sobretot, en el present, perquè ens afecta de ple, busquem una resposta a la condició mortal” i que “la resposta cristiana ens l’ofereix Jesucrist”. Finalment, demana als qui durant aquests dies vagin al cementiri que resin pels difunts i participin de l’Eucaristia, “misteri de la Mort i Resurrecció del Senyor, ja que és el més important que pot fer un cristià en aquestes jornades. I sempre”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la iniciació cristiana no té per objecte només els infants i adolescents, sinó que s’adreça preferentment als adults”. Expressa que “d’una banda, hi hauria aquells que no han rebut el baptisme” i “d’altra banda, també hem de parar esment en la reiniciació cristiana d’adults: d’aquelles persones que van ser batejades però que, per diversos motius, van abandonar la fe i ara desitgen reincorporar-se a la vida cristiana”. Afirma que “cada parròquia ha de ser no tan sols una comunitat litúrgica, sinó també una comunitat catecumenal que ajudi a fer deixebles, és a dir, persones que creixen en el coneixement i l’amor de Jesús”. Finalment, diu que “l’existència d’un procés d’iniciació cristiana és un criteri important que ens ajudarà a discernir a quins llocs de la diòcesi existeix realment una parròquia”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “la ciutat de Girona, cap de la nostra diòcesi, celebra aquests dies les Fires de Sant Narcís”. Expressa que “aquests dies, creients i no creients celebrem Sant Narcís, cadascú posant l’accent en un punt o en un altre”, però que “una mateixa celebració ens uneix en una germanor que s’endinsa en les arrels de la nostra història comuna”. Afirma que “els creients hem de posar l’accent de manera particular en el llegat espiritual del màrtir sant Narcís, perquè de fet representa l’arrel i el fonament de la nostra Església de Girona”. Destaca que “sant Narcís, com Crist, estimà fins a l’extrem de donar la seva vida per allò que creia”. Finalment, diu que “el testimoni dels màrtirs, dels servidors de Crist, ens encoratja a viure la fe amb generositat i estimant el Senyor i el proïsme, és a dir, a tothom, amb renovat entusiasme”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
