Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els dies 1 i 2 de novembre, l’Església celebra la solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts, respectivament, dues celebracions importants en el cicle anual de la litúrgia i que estan fortament arrelades en el poble cristià. Són dues jornades molt significatives que ens ajuden a contemplar i aprofundir en el misteri de la comunió dels sants, a recordar la vocació universal a la santedat i a elevar la nostra pregària pels fidels difunts.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la santedat i de l’esperança, així com d’una vida plena de sentit, de l’Eucaristia, de la jornada de Germanor, de la dimensió comunitària i de comunitats reunides pel prevere.
El cardenal Joan Josep Omella, recorda que el novembre és “un mes que s’obre amb dues celebracions que per als cristians van sempre molt unides: la solemnitat de Tots Sants i la commemoració de tots els fidels difunts”. Recorda també que “aquests dies també hi ha dos importants esdeveniments dins de l’Església: la clausura de la segona sessió del Sínode dels bisbes sobre la sinodalitat i, el proper Nadal, l’apertura del Jubileu del 2025, que el papa Francesc ha volgut centrar en la virtut teologal de l’esperança, amb el lema «Pelegrins d’esperança»”. Expressa que “l’esperança cristiana és molt necessària en el món d’avui” i que “units a Déu podem mantenir viva la flama de l’esperança amb la Paraula de Déu”. Finalment, demana que “visquem el veritable sentit de les celebracions amb què iniciem el mes de novembre, tan arrelades a la nostra història i cultura, i plenes d’esperança cristiana”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, recorda que diumenge 3 de novembre a tot el Bisbat celebren la solemnitat de Sant Ermengol, patró secundari del Bisbat d’Urgell. Expressa que els sants “són models i intercessors pel seu testimoni de fe i caritat, i perquè intercedeixen per nosaltres davant Déu” i que “són protectors i intercessors, perquè van viure de manera exemplar, i ara, des de la seva comunió amb Déu, ajuden i protegeixen l’Església amb la seva pregària i intercessió”. Afirma que “la veneració i celebració dels sants té arrels profundes en la tradició cristiana, ja que els sants són persones que han viscut una vida de virtut exemplar i que, després de la seva mort, són amb Déu”. Finalment, diu que “la figura de Sant Ermengol, patró nostre, és especialment estimada i venerada per la seva rellevància històrica i espiritual al Pirineu català” i que “estimar Sant Ermengol significa no només recordar un bisbe que va contribuir al progrés espiritual i material del seu poble, sinó també reconèixer el seu llegat en la història i la cultura catalana”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que el missatge central proposat pel sant pare Francesc per al Jubileu 2025 és l’esperança. Diu que “per a aquest tema és clau l’afirmació de la nostra fe baptismal, expressada en el credo, tant en el dels apòstols, on s’afirma la vida perdurable dins de la fe en l’Esperit Sant, com en el niceno-constantinopolità, en què diem: «Espero la resurrecció dels morts i la vida de la glòria.»”. Afirma que “els cristians, gràcies a la fe, tenim el do de saber que la nostra vida no acaba amb la mort” i que “sabem que algú ens espera més enllà del que nosaltres puguem veure i entendre”. Considera que “aquesta és l’esperança que obre al davant nostre un horitzó que no s’acaba, una esperança fiable que neix de la certesa de la resurrecció de Crist d’entre els morts”. Finalment, diu que “creure en la vida eterna, doncs, no és una qüestió baldera, sinó fonamental per a donar sentit a la vida” i que “la fe cristiana obre l’horitzó a la plenitud de la vida”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “durant les darreres setmanes de l’any litúrgic, l’Església ens proposa reflexionar sobre la fi dels temps”, “una reflexió que s’uneix a la que podem fer amb motiu de la celebració de la festa de Tots Sants i de la dels fidels difunts, que ens mouen a recordar la nostra pròpia finitud”. Afirma que “per a nosaltres, la vida és un do de Déu que cal viure amb agraïment, amb joia i, sobretot, amb esperança”. Recorda que “Crist va resumir els manaments de la llei de Déu en dos grans preceptes fonamentats ambdós en l’amor”. Expressa que “per a nosaltres no hi ha amor a Déu si no hi ha amor als germans” i que “la font de l’amor als altres és l’amor de Déu i cap a Déu”. Considera que “haver estimat i haver estat estimats per Déu i pels altres canvia en gran manera la perspectiva amb què podem abordar la nostra pròpia finitud en aquest món”. Finalment, diu que “el nostre amor és sempre limitat”, mentre que “l’amor de Déu és infinit” i que “la vida a la terra és limitada”, però que “la vida que Crist ens va guanyar per la seva mort i resurrecció és eterna”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “l’objectiu de la santedat és fer-nos veritablement i completa com Crist, perquè la seva alegria sigui també la nostra i la nostra joia sigui completa”. Expressa que la festa de Tots Sants i la dels Fidels Difunts “ens recorden, en el cor d’aquest camí sinodal que estem recorrent junts, la nostra crida a la santedat”. Parla dels «sants de la porta del costat», “aquells que viuen la seva fe enmig del món essent, com apunta el Sant Pare, «reflex de la presència de Déu» en les coses senzilles de cada dia”. Explica que “la nostra diòcesi de Tortosa és terra de sants, és el bressol d’homes i dones que han estat veritables herois i heroïnes en l’exercici de les virtuts, lliurant la pròpia vida en el martiri”. Finalment, diu que “el seu testimoni ha d’encoratjar en nosaltres el desig d’estimar Déu en cadascuna de les persones que trobem en el camí”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “en el seu conegut llibre L’home a la recerca de sentit, Viktor E. Frankl fa un noble exercici d’observació de la realitat humana, la pròpia i la dels seus companys”. En destaca una reflexió: “El sentit de la vida no depèn en realitat d’allò que encara esperem de la vida, sinó, més aviat, i de manera exclusiva, d’allò que la vida espera de nosaltres!”. Expressa que si ens posicionem en la perspectiva a la qual ens convida Frankl, es posa al centre “la «Vida» en majúscules; una vida que incorpora els altres, la societat, la natura”. Considera que els cristians “hem de ser testimonis d’aquesta vida de donació” i que “aquesta experiència “ens la mostren molts sants i santes que s’ho han jugat tot per descobrir la perla preciosa d’estimar sense esperar res, sense mesura ni condicions”. Finalment, demana que ens descobrim “a nosaltres mateixos en la dignitat de la nostra condició humana” i que en cada moment, fins i tot en el que ens sembla més obscur, ens preguntem “què vol la vida de nosaltres, què vol Déu de nosaltres”.
L’administrador apostòlic de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “el cristià no té por del futur”, “sap que sempre trobarà aigua fresca i reconfortant en el seu camí”, “el mateix amor de Déu, ofert com a do i gràcia a través dels seus diferents camins”, un dels quals és “el conjunt dels sagraments”. Expressa que “cada vegada que participem en una celebració sacramental, sigui la que sigui, el camí futur se’ns obre i ens crida a seguir amb esperança”. Parla de “l’Eucaristia” i afirma que “és la celebració de l’Eucaristia en si mateixa la que ens retorna l’esperança i la seguretat davant el futur” i que “alguns moments d’aquesta celebració són particularment estimulants en aquest sentit”, com ara “la primera part, que denominem la Paraula”. Finalment, diu que “qui de veritat va a Missa no pot veure el futur absolutament tancat”, ja que “ja amb la Paraula la porta comença a obrir-se i entra la primera claror”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, comunica que diumenge 10 de novembre, l’Església celebra la Jornada de Germanor, “una campanya que vol agrair tot l’ajut i col·laboració per mantenir l’Església en les seves diverses obres i activitats, així com prendre consciència de la necessitat que tenim de sentir més nostra l’Església, que és la nostra veritable família”. Expressa que “l’Església és la presència viva del Senyor que vol transformar la vida de les persones”. Recorda que “en aquesta comunitat que és l’Església tots hi tenim part, tots ens l’hem de sentir nostra”, que “per continuar l’obra del Senyor en el món, necessitem disposar de recursos que facin possible aquesta gran missió que hem rebut” i que “aquí tots som cridats a aportar i col·laborar”. Finalment, diu que gràcies a l’ajut material o econòmic i a la participació de tots “Déu pot continuar transformant el cor de molts perquè experimentin el goig de sentir-se fills estimats, germans de la gran família de Déu i enviats a proclamar el seu amor enmig del món”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “als cristians se’ns educa amb insistència a tenir un sentit comunitari de la vida i de la fe”. Expressa que “els cristians formem part d’una parròquia on ens eduquen i som educadors, on participem dels sagraments i aprenem a no considerar els béns només com un afer i benefici individual”. Afirma que “la dimensió comunitària no oblida ni emmascara la nostra resposta personal a la crida del Senyor a participar en la construcció i desenvolupament d’una societat més justa i més caritativa”. Assegura que “els cristians ens alegrem moltíssim de la gran quantitat d’institucions eclesials que es caracteritzen pel servei al bé comú”. Finalment, diu que “hem d’aprendre que tot és obra de la comunitat i aquesta accepta en el seu interior tot el que contribueix a considerar Déu com el centre de l’existència i el proïsme, com la conseqüència més clara i exigent de la nostra fe”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “la parròquia no existeix sense el rector, que és qui té encomanada la missió de pasturar la comunitat, és a dir, de servir-la com a mestre de la Paraula, ministre dels sagraments i guia de la comunitat”. Explica que “a la nostra diòcesi sentim amb urgència la necessitat de sacerdots que guiïn les comunitats cristianes”, dona gràcies a Déu “pels bons sacerdots d’aquesta diòcesi de Solsona” i agraeix molt “la seva entrega generosa”, però reconeix que “cada vegada són menys i més grans, cosa que ens ha de moure a apostar fortament per la pastoral vocacional”. Considera que “la promoció de les vocacions al sacerdoci no pot ser només una cosa d’uns quants, sinó que ha d’implicar i comprometre tots els cristians”. Finalment, diu que “això ens exigeix cuidar de manera especial els processos d’iniciació en la fe i la pastoral juvenil i ens demana, sobretot, tenir cura de la pregària per les vocacions”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: