Data: 10 de novembre de 2024
L’Església ens convoca a viure aquest diumenge el Dia de l’Església Diocesana, altrament coneguda com a Jornada de Germanor. Una Església de la qual formem part, que està feta de pedres vives que som cadascun de nosaltres. Així, sant Pere escriu: «Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l’Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist» (1Pe 2,5).
Formar part d’una comunitat vol dir sentir-se’n part integrant, conscients de la nostra responsabilitat vers ella i alhora sentir el goig de formar-ne part. L’Església som tots i cadascun dels integrants del poble batejat, i l’Església té, per la seva mateixa naturalesa, vocació d’universalitat. Viure la nostra vocació de seguidors del Crist és ser corresponsables del caràcter missioner de l’Església. Nosaltres també som avui cridats per Crist a portar la Bona Nova a tots els homes i dones de bona voluntat i a esmerçar-hi els recursos que calgui.
Ho hem de viure amb la mateixa senzillesa que la comunitat apostòlica, en què «la multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no considerava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei de tots» (Ac 4,32). Una realitat que feia exclamar a sant Pau: «Les comunitats de Macedònia i d’Acaia van decidir de fer una col·lecta per ajudar els pobres que hi ha enmig del poble sant que viu a Jerusalem. Elles ho van decidir així, però és que hi tenien una obligació» (Rm 15,26-27).
Viure la nostra vocació de cristians dins de l’Església, a la qual hem estat incorporats pel baptisme, és correspondre a l’amor que Crist ens ha mostrat, un amor fins a l’extrem de donar la seva vida per nosaltres. La vida té ple sentit vivint-la des de la fe. Si Déu ens ha creat per amor i ens ha cridat a una missió, nosaltres hem de ser transmissors d’aquest amor i fer-lo arribar fonamentalment als qui més el necessiten, als qui no tenen allò necessari per viure. La fe és indestriable de la caritat, i ambdues no es poden viure sense l’esperança.
A les portes de l’any Jubilar 2025 ens cal ser missatgers d’esperança enmig d’un món on el soroll ensordeix i malda perquè no escoltem la veu de Déu, que ens crida a viure la nostra fe en germanor i solidaritat. Escriu el papa Francesc en la butlla de convocatòria: «L’Any Jubilar, estem cridats a ser signes tangibles d’esperança per a tants germans i germanes que viuen en condicions de penúria» (Spes non confundit, 10).
Aquesta jornada d’avui ens convida a viure la solidaritat entre germans, solidaritat amb la mateixa Església diocesana i les seves necessitats, germanor a la fi entre tots els creients.
