Data: 17 de novembre de 2024
El diumenge previ a la solemnitat de Crist, rei de tot l’univers, per voluntat del sant pare Francesc, és la Jornada Mundial dels Pobres. Aquesta diada proposada per ell per a tota l’Església no és pas una mera anècdota del seu magisteri i les seves accions, sinó que es troba al bell mig del seu pontificat. Els pobres tenen en el seu dia a dia un relleu clar; ell no és pas dels qui se serveixen dels pobres amb demagògia, sinó dels qui els serveixen des d’un cor creient. L’amor a Crist el duu als germans, principalment als més necessitosos.
El mestratge de Francesc en aquest camp ens pot ajudar a viure més i més en primera persona i com a comunitat cristiana el que anomenem opció preferencial pels pobres: «Cada cristià i cada comunitat són cridats a ser instruments de Déu per a l’alliberament i promoció dels pobres, de manera que aquests puguin integrar-se plenament en la societat; això suposa que siguem dòcils i atents per a escoltar el clam del pobre i socórrer-lo» (Evangelii gaudium, 187).
En el missatge per a aquest any 2024, dedicat a la pregària de preparació al Jubileu del 2025, el Sant Pare posa l’accent en una frase del llibre del Siràcida: L’oració del pobre puja fins a Déu (21,5), afirmant: «L’esperança cristiana abraça també la certesa que la nostra oració arriba fins a la presència de Déu; però no qualsevol oració: l’oració del pobre.» En l’Escriptura apareix ben clar que els pobres tenen un lloc privilegiat en el cor de Déu. Déu coneix el cor de l’home i el sofriment que hi fa niu, perquè és pare bo, atent a les necessitats de tots els seus fills. De fet, ningú no està exclòs del cor de Déu, perquè tots som pobres i necessitats. Tots els éssers humans vivim en una indigència fonamental que ens fa obrir l’ànim a Déu i als germans: assedegats de veritat i pidolaires d’amor.
Estar atents a les necessitats dels pobres és, encara que sembli contradictori, qüestió de pregària. Santa Teresa de Calcuta, en una Assemblea General de l’ONU, va dir: «Jo solament soc una pobre monja que resa. Pregant, Jesús posa el seu amor en el meu cor i jo surto a lliurar-lo a tots els pobres que trobo pel camí. Resin també vostès! Preguin i s’adonaran dels pobres que tenen al seu costat. Potser a la mateixa planta de les seves cases. Potser àdhuc en les seves llars hi ha algú que espera el seu amor. Resin i els seus ulls se’ls obriran, i el cor se’ls omplirà d’amor.» Els pobres necessiten les nostres paraules, gestos i accions a favor seu per a poder experimentar la certesa que la seva oració ha arribat al cor de Déu.
