Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 17 de novembre l’Església celebra la VIII Jornada Mundial dels Pobres, amb el lema «La pregària del pobre va de dret a l’oïda de Déu» (cf. Sir 21,5), en la qual el Sant Pare Francesc anima els creients a unir-se en pregària amb els pobres i a escoltar-ne el seu clam, prenent consciència de la seva presència i necessitats. El Papa considera aquesta jornada com una ocasió propícia “per a dur a terme iniciatives que ajudin concretament als pobres, i també per a reconèixer i donar suport a tants voluntaris que es dediquen amb passió als més necessitats”.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la VIII Jornada Mundial dels Pobres, així com de la correcció del Senyor, de dos màrtirs testimonis de Crist, de mirar el futur al costat de l’Eucaristia, de ser comunitats eucarístiques i de ser treballadors del Regne.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, expressa que el missatge del papa Francesc per a la VIII Jornada Mundial dels Pobres “està centrat en la importància de la pregària dels pobres”, “vehicle de connexió amb Déu, ja que els més necessitats són testimonis privilegiats de la fe”. Afirma que “aquesta pregària dels més desafavorits és humil però sincera, i té un valor especial als ulls de Déu” i que “ells demanen força, pau i esperança, i això ens ensenya que la pregària no és només una petició de béns tangibles, sinó un camí per trobar sentit, dignitat i proximitat amb Déu”. Assegura que “això requerirà un cor humil, que tingui la valentia de convertir-se en captaire”, “un cor disposat a reconèixer-se pobre i necessitat”. Finalment, demana que escoltem aquesta crida dels pobres i, en conseqüència, actuem amb solidaritat”, donant temps, escoltant, oferint suport emocional i advocant per la justícia social i la dignitat de cada persona.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que el papa Francesc ha volgut vincular la VIII Jornada Mundial dels Pobres a “l’any dedicat a la pregària, en vigílies del Jubileu ordinari del 2025” i que “en el missatge d’aquesta Jornada ens convida a prestar una atenció espiritual més seriosa cap als pobres que tenen necessitat de Déu i d’algú que sigui signe concret de la seva escolta i proximitat”. Expressa que “en aquest any dedicat a la pregària, necessitem fer nostra la pregària dels pobres i resar amb ells” i que “és un desafiament que cal acollir i una acció pastoral que necessita ser alimentada”. Afirma que “els pobres no són una realitat aliena a nosaltres”, que “potser no podrem solucionar tots els problemes de pobresa que hi ha al món”, però que “és missió i responsabilitat de tots com a cristians viure amb el cor obert a les necessitats que trobem en el nostre camí”. Finalment, diu que “potser el Senyor ens ha posat on som per alleujar el patiment d’algun dels nostres germans” i demana que unim la nostra pregària “a la dels germans més pobres perquè pugui ser escoltada”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que la Jornada Mundial dels Pobres proposada pel papa Francesc per a tota l’Església “es troba al bell mig del seu pontificat”, ja que “els pobres tenen en el seu dia a dia un relleu clar” i “l’amor a Crist el duu als germans, principalment als més necessitosos”. Considera que “el mestratge de Francesc en aquest camp ens pot ajudar a viure més i més en primera persona i com a comunitat cristiana el que anomenem opció preferencial pels pobres”. Recorda que “en l’Escriptura apareix ben clar que els pobres tenen un lloc privilegiat en el cor de Déu”. Finalment, diu que “estar atents a les necessitats dels pobres és, encara que sembli contradictori, qüestió de pregària” i que “els pobres necessiten les nostres paraules, gestos i accions a favor seu per a poder experimentar la certesa que la seva oració ha arribat al cor de Déu”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que el lema de la Jornada Mundial dels Pobres “guarda un sentit molt especial per a aquest any dedicat a l’oració: Déu escolta la pregària dels més necessitats, pateix el seu sofriment, s’asseu al costat d’ells en la taula, eixuga cadascuna de les seves llàgrimes i, davant la seva desesperació, plora el seu propi dolor”. Expressa que “amb vista al Jubileu Ordinari 2025, urgeix la necessitat de fer nostra l’oració dels qui gaudeixen d’un lloc privilegiat en el cor de Déu, que són els pobres”. S’adreça als qui estan passant per una necessitat concreta i els diu que avui l’Església s’atura davant seu, vol escoltar el seu sofriment, acostar-se una mica més a la seva ferida, omplir el seu buit amb esperança i curar-los el dolor amb les mans del mateix Jesús. Afegeix que tenen un lloc privilegiat a la Casa del Pare. Finalment, els demana que, encara que els quedin poques forces, preguin i confiïn, i així els ulls se’ls obriran de tal manera que l’ànima se’ls omplirà sencerament i eterna d’amor.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que la Jornada Mundial dels Pobres “va ser una iniciativa joiosa per a tota l’Església, que ens mostrava la preocupació del Sant Pare per aquesta realitat sociològica que afecta persones concretes del nostre entorn i que eleva la mirada cap a una consideració teològica”. Comunica que “amb motiu d’aquesta Jornada s’han preparat a la nostra diòcesi algunes activitats centrades en la pregària i en la celebració per ajudar i sensibilitzar en el camí assenyalat pel papa Francesc, com les que, per exemple, hi ha a la parròquia de sant Antoni Maria Claret durant la tarda d’aquest dissabte, obertes a tothom qui hi vulgui participar”. Finalment, recorda que el missatge del Sant Pare “se centra en la pregària del pobre que sempre és escoltada per Déu i és un camí segur per trobar-se amb tots els pobres i compartir el seu sofriment” i “dedica les últimes línies a recordar el lema de l’Any Sant aconsellant que cadascú ha de fer-se pelegrí de l’esperança i amic dels pobres, seguint les petjades de Jesús”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, com a camí de preparació de l’any jubilar, parla de la correcció fraternal, “una bona manera d’anar modelant la nostra vida a l’estil de Jesús, el Senyor, per a viure amb un cor obert al perdó i amb una ànima totalment esperançada en ell”. Recorda que, segons la Sagrada Escriptura, «la correcció ve del Senyor» i que “hem de començar, per tant, deixant-nos corregir per Déu mateix”. Expressa que “tan sols si s’accepta la correcció del Senyor, hom serà capaç d’obrar amb justícia i amor i, també, d’imitar la forma d’actuar de Déu en les nostres relacions amb els altres”. Finalment, mostra diversos versets de l’Antic Testament que plasmen la correcció del Senyor, com ara quan el Senyor afirma en boca del profeta Osees «El que jo vull és amor i no sacrificis, coneixement de Déu i no holocaustos» (Os 6,6) o quan “amb un to més suau, el llibre de la Saviesa indica que la «simple correcció» del Senyor és «inspirada per l’amor» (Sv 11,9).
El cardenal Joan Josep Omella, diu que “moltes persones han donat testimoni de l’Evangeli, donant la seva pròpia vida per amor a Crist” i que “recentment, podem afegir dos germans més a la llista d’aquells que van afrontar la persecució religiosa i la mort amb valentia i esperança, perdonant els seus assassins”, ja que “el passat dia 13 d’abril, el papa Francesc va aprovar el Decret pel qual es reconeix el martiri del sacerdot Gaietà Clausellas Ballvé (1863-1936) i del laic Antoni Tort Reixachs (1895-1936)”, dos Servents de Déu que “seran beatificats a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona el proper dissabte 23 de novembre”. Afirma que “el martiri de Gaietà i Antoni ens ha d’ajudar a afrontar les creus de cada dia amb amor, serenitat i esperança”. Finalment, expressa que “la beatificació d’aquests nous testimonis de Crist no només confirma la seva santedat, sinó que per a nosaltres és una invitació a viure i a encarnar en el món l’Evangeli de l’amor, de la pau, de la fraternitat i del perdó”.
L’administrador apostòlic de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “mirem el futur al costat de l’Eucaristia, participant-hi i vivint-la”. Expressa que “la celebració de l’Eucaristia inclou un moment que resulta particularment eficaç per a desvetllar i sostenir l’esperança”: “el moment de la comunió, el moment en què se celebra la comunió real amb Crist i la comunió amb els germans”. Afirma que “la comunió amb Crist a través del seu Cos i Sang és entrar en un immens banquet en el qual es respira, es festeja, es comparteix el mateix amor de la Trinitat”. Considera que “en la taula d’aquest banquet ens trobem acompanyats per l’amor de l’amfitrió, és a dir, per Jesús mateix, però també per la multitud de germans que estan asseguts al costat” i que “qui participa de l’Eucaristia viu en i amb aquesta multitud de germans: alguns ja són a la glòria, uns altres continuem caminant en aquesta història”. Finalment, diu que “els germans que veiem i tenim al costat són només signe d’aquesta altra presència multitudinària”, “un Poble immens que res ni ningú podrà aturar, perquè el seu futur està ja obert a l’eternitat”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que “la celebració de l’Eucaristia –i especialment del dia del Senyor– ha de ser el veritable centre de la comunitat parroquial” i que “per això és tan important que els fidels siguin conscients del valor que té i rebin tant una formació “per a” la litúrgia com “des de” la mateixa litúrgia”. Afirma que “val la pena dedicar temps per instruir sobre el significat, simbolismes i llenguatge de l’Eucaristia, per tal de facilitar-hi la participació activa dels fidels” i que “també hem de cuidar tots els detalls que ajuden a viure el misteri de Crist”. Considera que “hem de cuidar particularment la celebració del diumenge, que no ha de ser presentada com un precepte, sinó com un do que ens fa el Senyor”. Finalment, diu que “si volem que les nostres parròquies siguin comunitats vives, hauran de ser comunitats fortament eucarístiques” i ens convida a “preguntar-nos com podem aconseguir que l’Eucaristia sigui veritablement significativa per a la vida dels cristians”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “les darreres setmanes de l’any litúrgic, l’Església ens parla de la fi dels temps, de com serà el Regne de Déu i de quins seran els criteris de selecció per entrar-hi”. Expressa que “Crist ens en dona la clau: pobres d’esperit, famolencs, perseguits o els qui en aquest món són els darrers tindran prioritat en el Regne”. Afirma que “per a l’Església, el Regne és un do de Déu”, però que “a nosaltres creients ens pertoca actuar en l’ordre objectiu de la realitat temporal, guiats per la veritat i per la caritat, essent instruments per a una realització cada vegada més plena i íntegra de la justícia i de la pau i anticipar així en el present el Regne promès”. Finalment, diu que ens convé recordar el gran mestratge de sant Joan Pau II, “que aprofundí en la pastoral social de l’Església i donà les pautes –que avui seguim també nosaltres– per ser treballadors del Regne ara i aquí”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
