Data: 24 de novembre de 2024
Tothom està corprès davant els efectes de la DANA, que va castigar fortament la Comunitat Valenciana i altres llocs d’Espanya. Les dimensions foren tràgiques per a molts individus i famílies, i devastadores per a nombroses poblacions en què l’aiguat va prendre forma de corrent d’aigua imparable. La xifra de víctimes mortals ha estat esfereïdora: més de dues-centes, i els damnificats, milers i milers. L’aigua es va escórrer fins al mar devastant tot el que trobava en el seu camí: persones, el més important, però també vehicles, habitatges, botigues, empreses, conreus… , deixant fang i seqüeles del seu pas i fent inservibles moltes coses.
Dintre la desgràcia, després de l’aigua devastadora ha aparegut un altre corrent, el de la solidaritat: milers de voluntaris de la província de València i d’altres llocs que amb instruments varis s’han posat a netejar, traient el fang i retornant al seu lloc les coses encara servibles. Però, sobretot, han aportat l’abraçada solidària als qui ho han perdut tot. No seria just, evidentment, deixar d’esmentar els servidors públics que s’hi han abocat plenament des de la seva professió: policies, militars, bombers, tècnics, personal dedicat a reparar les vies de comunicació… Podem dir que, si bé ha estat molt fort el cop rebut, l’esperança comença a renéixer per a molts.
Els dies van passant i el perill de l’oblit —quan els afectats deixen de ser la primera notícia dels mitjans d’informació— pot fer que la solidaritat minvi. No hem de permetre que això succeeixi. La caritat cristiana té la qualitat de no ser oblidadissa, sempre està atenta a les necessitats de la gent, tant quan hi ha una emergència puntual com quan la necessitat perdura en el temps. Els efectes de la DANA devastadora duraran molt temps i per això ens cal tenir present que sempre és l’hora de l’oportuna solidaritat.
Totes les diòcesis espanyoles han programat per a aquest diumenge, 24 de novembre, solemnitat de Crist, rei de tot l’univers, una col·lecta a favor dels damnificats per la DANA, que s’ha de fer obligatòriament en les celebracions dominicals de parròquies i comunitats. Tots en la comunió eclesial volem fer visible i tangible la nostra solidaritat amb els qui han sofert aquesta prova, amb el compromís de continuar treballant, per mitjà de Càritas i altres institucions solidàries, allà on hi hagi algú necessitós de la nostra caritat cristiana.
