Data: 1 de desembre de 2024
Benvolguts germans,
Diu el document vaticà sobre la parròquia que les comunitats parroquials han de viure “en un estat permanent de missió, perquè a ningú no li falti el missatge salvador, que dona la vida” (La conversió pastoral de la comunitat parroquial, núm. 29). Això requereix una transformació profunda de la parròquia, perquè aquesta institució no va néixer tant per a la missió, com sí per a sostenir la vida d’uns fidels ja suposadament convençuts. És per això que, en els nostres dies, en el context postmodern i tecnològic tan diferent del de segles enrere, cal posar decididament les parròquies al servei de l’evangelització i del primer anunci. El dinamisme missioner és un criteri d’autenticitat d’una parròquia.
Per això, caldrà trencar moltes inèrcies i assumir “noves tasques i pastorals diversificades” (núm. 18). Coneixem la insistència del papa Francesc que hem de ser una Església “en sortida”, missionera, cosa que reclama alliberar-se d’immobilismes en les maneres de fer, abandonar vells esquemes i posar-ho tot al servei de l’evangelització. El pas d’una pastoral adreçada principalment als “de dins” (els fidels de la pròpia comunitat) cap a una pastoral adreçada als de fora, centrada en l’anunci missioner, requereix una reestructuració de les nostres comunitats parroquials, que s’ha de fer seguint els criteris de la flexibilitat i la gradualitat (cf. núm. 36). Una parròquia “en estat permanent de missió” és una parròquia que no s’acontenta a satisfer les necessitats dels seus feligresos (sagraments, catequesi), sinó que cultiva i promou l’anhel que tothom pugui asseure’s a la taula del Senyor i rebre l’aliment que atorga la plenitud de vida i alegria.
Evangelitzar no és convèncer ningú de res; és donar testimoni de l’amor de Déu que hem experimentat: allò que hem vist ho anunciem. Evangelitzar és permetre que l’Esperit Sant se serveixi de nosaltres per a transmetre el goig de creure en Jesucrist. És convidar a entrar al banquet, a participar a la taula que Déu té preparada per a tota la humanitat.
La parròquia és una institució molt adequada per a l’evangelització perquè és l’Església al costat de les persones; és “la mateixa Església que viu entre les cases dels fills i de les filles” (JOAN PAU II, Ex. Ap. Christifideles laici, 26). La seva proximitat a les persones del poble o barri on s’ubica la fa instrument ideal per a la missió. La parròquia és l’Església que pren per cara el del veí o la veïna. L’Església adquireix un rostre concret a la parròquia, que és “santuari on els assedegats beuran per continuar caminant, i centre de constant enviament missioner” (EG 28).
