Data: 1 de desembre de 2024
Comencem aquest diumenge el temps d’Advent, el temps de l’esperança per excel·lència. Cada any recordem els misteris centrals de la nostra fe: l’encarnació, el naixement, la mort, la resurrecció i l’ascensió de Crist. És una manera de tenir ben present el misteri de la redempció i de cadascun dels seus passos. Com cap altre temps, el Nadal manté una correspondència amb el conjunt de la societat, els carrers s’omplen de llums i els desitjos de bona voluntat omplen també els nostres llavis. Però molts cops ens sembla que tot plegat no va més enllà del consumisme, pels qui se’l poden permetre, i d’una certa aparença més exterior que no pas de cor.
Tot just iniciat el temps d’Advent, la major part de les nostres viles i ciutats ja estaran celebrant el Nadal, si més no de manera externa: un costum bonic que s’avança cada cop més en el calendari alhora que es va buidant del seu vertader sentit, i retorna en certa manera als cultes ancestrals, que també celebraven els solsticis d’hivern i d’estiu.
En el nostre camí de cristians, de gent de fe, ens cal avançar una mica més, encara més. Ens cal aprofundir en allò que celebrem i en el que aquestes dates ens diuen realment a nosaltres, més que no pas en l’aparença. D’aquí que tant la Pasqua com el Nadal tinguin uns temps de preparació, l’Advent i la Quaresma. A vegades, ho sabem tots per experiència, és gairebé més bonic viure amb intensitat la preparació d’una festa que la mateixa festa, o si més no, la preparació fa que quan arribi la festa la gaudim més intensament.
Aquest any, durant el temps de Nadal s’iniciarà l’any Jubilar 2025 en què el papa Francesc ha posat com a tema central el de l’esperança. Què hi pot haver de millor, doncs, que preparar-nos-hi vivint amb més intensitat l’Advent? Sempre hi podem posar una mica més de la nostra part, des de gestos senzills, potser una mica infantils, però sempre sentits, com ara tenir a casa un calendari o una corona d’Advent, fins a fer un esforç per acostar-nos més a la Paraula de Déu i a la pregària, de la manera que més ens plagui.
Val la pena preparar-nos amb intensitat per a la vinguda de Crist, perquè en aquest temps d’Advent també ens preparem per a la darrera vinguda del Senyor. Les llums i l’ambient festiu i sempre nostàlgic dels nostres carrers també ens hi ajudarà; però cal que no perdem el sentit primigeni del Nadal i del camí que hi porta, l’Advent. Serà bo que avancem una mica més en la nostra fe, i a fer-ho ens hi ajudaran la pregària i la caritat. No oblidem la caritat, no oblidem que per a molta gent s’acosten uns dies no sempre feliços, dies de mancances materials i també afectives. Davant la solitud de col·lectius com els ancians, els malalts, els presos i tants d’altres, allunyats de les seves llars i famílies, hem d’avançar encara més en la nostra caritat. Preparem-nos-hi doncs, amb esperança.
