Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
El proper diumenge 1 de desembre, l’Església comença un nou any litúrgic amb l’inici del temps d’Advent, un temps d’esperança, de conversió i de preparació per a la celebració de Nadal, un període de quatre setmanes dedicat a mantenir i revitalitzar una bona disposició personal i comunitària davant de la vinguda de Crist que neix a la cova de Betlem.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de temes relacionats amb el temps litúrgic de l’Advent, com ara esperar amb alegria, viure amb esperança, la crida a ser testimonis d’esperança, les lluminàries del nostre interior, Maria, Mare de l’amor i de l’Advent i la preparació del Nadal i del Jubileu de 2025, així com de seguir Jesús i de la comunitat que viu en estat permanent de missió.
El cardenal Joan Josep Omella, diu que “durant aquestes gairebé quatre setmanes que precedeixen el Nadal, els cristians ens preparem interiorment per acollir amb fe i alegria la vinguda de Crist”. Recorda que l’Advent “és un temps d’espera vigilant i confiada” i que “és també un temps d’espera activa”. Afirma que “l’Advent és un temps fort de l’any litúrgic en què la nostra Mare Església ens convida a pregar amb més intensitat”. Demana que “deixem que ens guiï la Mare de Déu”, ella que “guardava en el seu cor tot allò que contemplava i ho meditava” i “esperava amb il·lusió la vinguda del seu fill”. Demana també que “durant aquestes setmanes, preguem amb els textos que ens proposa la litúrgia d’aquests dies”, paraules que “són llum que il·lumina la nostra vida i ens ajuda a acollir Crist en el nostre interior”. Finalment, diu que “l’Advent és una oportunitat única per preparar la celebració del naixement de Jesús” i demana que “Maria sigui l’estrella que ens guiï en el camí que porta al Nadal”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “l’Advent ofereix l’espai per redescobrir l’esperança, una esperança arrelada en la promesa de la salvació i en el renovat compromís de viure segons la Paraula de Jesús”. Recorda que l’Advent fa referència a l’espera de la vinguda de Crist” i que “aquesta arribada és esperada de manera múltiple: recordant el naixement de Jesús fa més de dos mil anys a Betlem, vivint la seva presència en el nostre present, i preparant-nos per a la seva segona vinguda, promesa per al final dels temps”. Considera que “la preparació espiritual de l’Advent és una crida a redescobrir la pròpia fe i a renovar el compromís amb els valors cristians de l’amor, la solidaritat i la misericòrdia”. Finalment, expressa que “l’Advent es converteix en un període de renovació de l’esperança cristiana, en què cada persona és convidada a obrir el seu cor a Crist, per viure una fe plena d’alegria i compassió, i per aportar llum enmig de la foscor, com el Crist va fer en la seva missió rebuda del Pare”.
El bisbe electe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, diu que “Advent és un temps per a recordar les promeses de Déu, les acomplertes i les que s’han d’acomplir”. Recorda que l’1 de desembre és la festa de sant Carles de Foucauld, l’oració de l’abandó del qual no ha deixat de repetir un sol dia des de la seva ordenació presbiteral fa trenta anys. Recorda també com n’és, d’important, no perdre el “sentit de proximitat, mobilització pel bé comú i l’empatia davant les adversitats, com hem vist a València i altres llocs assolats per la DANA”. Demana que “aquest Advent i Nadal tinguem presents les famílies que ploren la pèrdua dels seus éssers estimats en aquests territoris, sense oblidar els qui encara pateixen i ploren les conseqüències de les guerres i violències en tants focus actius en el món”. Finalment, diu que “com a preparació al Jubileu 2025, aquest Advent voldria compartir algunes reflexions entorn de l’esperança, l’esperança cristiana” i assenyala que “som éssers d’esperança”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “quatre diumenges abans de Nadal se’ns convida a preparar-nos espiritualment per la celebració del Naixement del Fill de Déu com a home” i que “és especialment un temps marcat pel recolliment i una preparació més interior per ajudar-nos a reviure l’esdeveniment que ha canviat la història de la humanitat”. Ens convida a encendre durant aquests dies les “lluminàries interiors en el nostre cor que ens ajudin a viure amb serenor aquest temps, a descobrir el seu sentit profund, que ens ajudi a viure més i millor el que representa l’autèntic Nadal”. Expressa que “ens cal recuperar la lluminària interior de la fe, de la solidaritat i la generositat”, que “un altre aspecte important per a viure aquests dies, una veritable llum de l’advent, és la família” i que “una tercera lluminària interior és la de la pregària”. Finalment, ens convida a “encendre aquestes llums interiors per viure amb sentit l’advent d’aquest any”, ja que així “ben segur que serà un Advent nou, diferent, des de l’experiència concreta que compartim amb els altres i amb Déu”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, diu que “aquest Advent que ara iniciem és també preparació per al Jubileu del 2025” i que “si l’Advent és el temps propici per a reviure amb més intensitat la virtut de l’esperança, l’Any Sant 2025 té, per voluntat del sant pare Francesc, com a missatge central aquesta virtut, i com a lema propi, «Pelegrins d’esperança»”. Expressa que “la paraula Advent deriva del llatí adventus, ‘vinguda, arribada, adveniment’ en la nostra llengua”, que és “això el que celebrem: l’espera de la vinguda del nostre Salvador, tant en el misteri de Nadal com en la seva manifestació gloriosa en la plenitud dels temps” i que “això ja ens fa veure que l’esperança cristiana té un rostre concret: el de Jesús de Natzaret”. Finalment, diu que “tothom necessita l’esperança per a continuar caminant per la vida”, que “els cristians, per pura gràcia divina, tenim la seguretat de l’amor de Déu que mai no abandona els seus fills” i que “gràcies a aquesta esperança fiable podem afrontar el nostre present”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que “amb l’inici de l’Advent, un nou horitzó s’obre davant els nostres ulls per a escriure, amb la lletra de Jesús i en el centre de la nostra ànima, que en el cor de Déu habita un fil d’esperança que ha de romandre cosit al cor de cadascú de nosaltres”. Expressa que “l’Advent és un temps de gràcia, humilitat i esperança” i que “els ulls de l’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, només s’il·luminen si viuen creient, esperant i estimant”. Amb l’entrada de l’Advent i la mirada adherida a la de la nostra Mare, afirma que voldria “elevar una oració al Cel” “per Ella, per tu, per aquells que anhelen una paraula de consol, amb l’esperança que descansin en el rostre de Jesús, nostre Senyor”, en la qual demana a Santa Maria de l’Advent que ens ajudi a “trobar a Jesús en la mirada dels pobres, humils i senzills”, que ens indiqui el camí de la santedat que desemboca als braços de Jesús, que faci que “Ell neixi en el nostre cor” i que ens inundi amb la seva bellesa i guiï els nostres passos cap a la Vida Eterna.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “parlem de l’Advent com el període de temps en què els cristians es disposen a preparar el Nadal”. Recorda que preparar vol dir “disposar, posar alguna cosa de la manera adequada per a certa cosa o certa acció”. Expressa que “els cristians comptem amb la gran varietat de preparatius que ens presenta la vida ordinària” i que “no és estrany que aprofitem aquest exercici simultàniament per enfortir el nostre camí de fe, cuidant l’ànim en aquest temps d’Advent per participar de l’alegria davant l’esdeveniment més gran que han vist els humans: el Naixement de Jesús”. Afirma que “la comunitat eclesial prepara amb molt de compte tot el que envolta el Naixement” i que “sabem i compartim la preparació del Nadal amb tots aquells que han patit”. Finalment, diu que “segurament tots aquests grups de germans que pateixen hauran de preparar el seu cor per acollir la gratitud cap als altres sense perdre la confiança en el Nen que neix”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, diu que “comencem aquest diumenge el temps d’Advent, el temps de l’esperança per excel·lència” i que “tot just iniciat el temps d’Advent, la major part de les nostres viles i ciutats ja estaran celebrant el Nadal, si més no de manera externa”, però que “en el nostre camí de cristians, de gent de fe”, “ens cal aprofundir en allò que celebrem i en el que aquestes dates ens diuen realment a nosaltres, més que no pas en l’aparença”. Recorda que “aquest any, durant el temps de Nadal s’iniciarà l’any Jubilar 2025 en què el papa Francesc ha posat com a tema central el de l’esperança”. Afirma que “val la pena preparar-nos amb intensitat per a la vinguda de Crist, perquè en aquest temps d’Advent també ens preparem per a la darrera vinguda del Senyor”. Finalment, diu que “serà bo que avancem una mica més en la nostra fe”, que “a fer-ho ens hi ajudaran la pregària i la caritat” i que “davant la solitud de col·lectius com els ancians, els malalts, els presos i tants d’altres, allunyats de les seves llars i famílies, hem d’avançar encara més en la nostra caritat”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, diu que “hem començat el temps d’Advent i volem ser millors per a preparar-nos adequadament pel Nadal”, però que “a voltes ens passa que no canviem: seguim amb els nostres mateixos pensaments, que no són els de Déu, i sense mala intenció ens oposem al missatge de Jesús”. Expressa que si mirem la història dels cristians i la mateixa actualitat eclesial, ens adonem que “moltes vegades hem volgut corregir el Crist, per acomodar-lo al món, per adaptar-lo a les diferents situacions”. Afirma que “no són els homes i les seves estadístiques els qui ens han de dir com ha de ser l’Evangeli avui, sinó que és l’Evangeli el qui ens ha de dir avui i sempre com han de ser els homes”. Considera que “ser deixeble no és corregir el Crist o adaptar el seu missatge, sinó seguir-lo tot «portant la creu»”. Finalment, diu que “el cristià que de veritat vulgui seguir Jesús ha de ser coherent amb l’Evangeli sense corregir el Crist ni diluir ni un bri el seu missatge”, “encara que això impliqui el fet d’haver d’anar a contracorrent”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, expressa que el document vaticà sobre la parròquia diu que “les comunitats parroquials han de viure “en un estat permanent de missió, perquè a ningú no li falti el missatge salvador, que dona la vida””. Considera que “això requereix una transformació profunda de la parròquia” i que “cal posar decididament les parròquies al servei de l’evangelització i del primer anunci”. Afirma que “una parròquia “en estat permanent de missió” és una parròquia que no s’acontenta a satisfer les necessitats dels seus feligresos (sagraments, catequesi), sinó que cultiva i promou l’anhel que tothom pugui asseure’s a la taula del Senyor i rebre l’aliment que atorga la plenitud de vida i alegria”. Finalment, diu que “la parròquia és una institució molt adequada per a l’evangelització perquè és l’Església al costat de les persones” i que “la seva proximitat a les persones del poble o barri on s’ubica la fa instrument ideal per a la missió”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi:
