Data: 22 de desembre de 2024
Estimats diocesans, amics i amigues:
«Déu desitja tant abraçar la nostra existència que, infinit, per nosaltres es fa finit; gran, es fa petit. Heus aquí la meravella del Nadal: la inaudita tendresa de Déu que salva el món encarnant-se». Traspassats per aquestes paraules pronunciades pel Papa Francesc durant la Missa de la Nit de Nadal de l’any passat, ens endinsem en el sagrament de l’amor que celebrarem amb el naixement de Jesús, el Déu de l’Encarnació.
Ell mateix ve a habitar entre nosaltres (cf. Jn 1, 14), a fer-se carn en la fragilitat de la nostra carn, a il·luminar –amb la seva clement i entendrida llum (cf. Jn 8, 12)– les ombres més vulnerables de la nostra existència. En silenci, fet carn en el cor d’un Nen que neix en un humil pessebre, sense una llar on habitar, sense professionals que el puguin atendre i sense gairebé mitjans per a sobreviure, ve per a conformar l’hostal de la nostra ànima i, a la mesura que el nostre cor anheli –si ens convé-, fer-ho tot nou (cf. Ap 21, 5).
Déu «viu i veritable» (1 Ts 1, 9), revestit de pobresa, es fa home –una vegada més– per a habitar els batecs dels seus fills, per a satisfer la terra de tendresa, per a combatre les injustícies amb l’amor. Ell mateix s’abaixa i descendeix fins als nostres límits per a assumir la nostra fragilitat, s’endinsa en aquests racons impronunciables i infinits del nostre ésser on els nostres propis ulls no són ni tan sols capaços d’obrir-se per a mirar.
Ell no defuig les nostres misèries. Al contrari, les assumeix com a seves i les transforma vers un camí cap a la plenitud. Aquesta és la sorpresa del Nadal, el veritable senyal (cf. Lc 2, 12) d’un amor que està destinat a regnar eternament.
Passegen pel meu cor unes paraules que sant Lleó el Gran professava, entotsolat en l’amor maternal de Maria, mentre explicava en una homilia nadalenca com «l’autor del món» havia nascut en el si d’una verge: «Aquell que havia fet totes les coses s’ha fet fill d’una dona que ell mateix havia creat. Avui el Verb de Déu s’ha manifestat revestit de carn i, mentre que abans mai havia estat visible a ulls humans, ara fins i tot s’ha fet visiblement palpable» (Sermo 26, In Nativitate Domini, 6, 1: PL 54, 213).
Un cop més, Déu assumeix la carn per a destruir les restes de mort que s’amaguen en les seves entranyes. I així neix la Vida, després de la nit fosca i el fred del desert. I ens porta un missatge, escrit amb la tinta de les seves mans: que mentre nosaltres visquem, ningú se senti sol, arraconat o abandonat. Perquè Ell neix en cadascun dels seus fills i filles per a fer –del silenci de la Nit de Nadal– un pessebre on regni eternament l’alegria.
Aquest Nadal, l’Amor canvia la Història i ens convoca a tota la diòcesi tortosina a iniciar el Jubileu 2025: un moment especial per a testimoniar al món la bellesa del rostre de Jesús, veritable Pa baixat del Cel i nascut de Maria per a la nostra eterna salvació.
