Data: 22 de desembre de 2024
Un altre Nadal ens arriba, altre cop se’ns convoca per a celebrar el naixement del Fill de Déu fet home, del Messies, del Salvador. Tants cops ressonen a la nostra oïda aquestes paraules, fa tants anys que les escoltem, que potser hem perdut la capacitat que ens sorprenguin, que ens toquin el cor. Però es tracta d’això, es tracta de tocar els nostres cors; no és altra la missió que ha estat encomanada a aquest infant, pobre, desvalgut, segurament ploraner, que veiem aquests dies representat jaient en un pessebre. No hi pot haver tron més humil i no hi pot haver reialesa més gran.
No, no ha vingut envoltat d’un exèrcit, ni l’han anunciat des dels palaus trompetes glorioses; al seu jaç no hi ha sedes, ni brocats; al seu voltant no hi ha una cort d’aduladors, ni una munió de llevadores o de mainaderes a punt per embolcallar-lo amb robes cares. Aquest rei neix per sorpresa, quan la mare està de viatge, quan ningú dels de casa és a prop per donar un cop de mà. Déu no cerca oripells, no cerca honors, no cerca besamans per part dels poderosos. I això no és sinó un petit tast, un anunci del que vindrà: aquest pessebre no és el tron definitiu, ho serà una creu. Aquest bou i aquesta mula no són la companyia definitiva, ho seran dos bandolers, i a la fi no congregarà uns pastors bocabadats convocats per àngels, sinó una gentada que cridarà furiosa reclamant per a Ell la mort.
Si avui tot és tendresa, demà tot serà fúria i hostilitat. Però hi ha quelcom que romandrà. Vora el pessebre a Betlem hi ha una dona; al calvari vora la creu hi tornarà a ser. Maria és aquesta dona, unida a Crist, unida al fill en la humilitat i en l’adversitat, unida pel lligam de l’amor. I aquest infant no ha vingut a portar altra cosa que amor, amor a Déu i als altres.
Avui a Betlem, a la ciutat del gran David, ens ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor. Per armes l’amor, per cuirassa la feblesa, per cort un bou i una mula, per companyia una dona atribolada i un home encara perplex per tot el que passa al seu voltant. Però així és, si fa no fa, la vida de molts dels qui ha vingut a salvar, i si Ell volia vertaderament fer-se home, si volia de debò ser un dels nostres, calia que vingués així, com un més dels abandonats, com un més dels descartats per la societat, com un més dels ignorats pels poderosos, que tan sols es fixaran en Ell per acabar amb la seva vida, d’Herodes a Pilat.
Al pessebre ja hi ha present tot el misteri de la salvació, ja s’hi han reunit tots els personatges que seran presents al final de l’obra. Però de fet, aquesta obra no acabarà pas com molts creuen; acabarà d’una manera diferent a com alguns han previst, acabarà amb una gran victòria, la victòria de la vida sobre la mort.
Més enllà de la tendresa de les escenes tradicionals d’un pessebre, hi ha una història amagada avui però revelada demà, la història de la salvació portada per aquell que és la pau. Sant Nadal!
