Data: 12 de gener de 2025
Plató, a Fedre, atribueix al trobament amb la bellesa la capacitat per a despertar en l’ànima el desig de retornar cap a les essències i, més enllà d’elles, recordar i actualitzar el Bé. Alguns filòsofs ensenyen que l’home sovint necessita d’un encontre, un xoc amb l’exterioritat per a desvetllar el sentit del Bé, sovint adormit en el seu interior. Així, E. Levinas ofereix una profunda reflexió filosòfica entorn de la realitat del bé. Levinas aporta un discurs racional en un llenguatge actual, confrontat amb l’experiència del mal que va patir en la seva carn. En el seu pensament trobem una gran afinitat amb els continguts d’una visió sobre l’home des de la fe cristiana.
Familiaritzat amb el món cultural i simbòlic de la Bíblia, el seu pensament, confrontat amb el sofriment de la shoah, afirma racionalment i raonablement l’anterioritat del bé en l’home. El filòsof, anomena un vincle que uneix el subjecte amb el bé. Proposa el trobament amb «la feblesa, amb l’extrema fragilitat de l’altre, amenaçat per la violència i per la mort», com a element activador del bé que habita en cada persona i que és més profund que el mal. En els nostres dies, l’escriptor Gustavo Martín Garzo també afirma que «el rostre humà està fet per a mirar l’altre, per a contemplar el seu rostre. “No mataràs” és com el compliment de la mirada, els ulls diuen “no em facis mal”. Aquesta és la base de la nostra humanitat».
Levinas situa aquest «vincle anàrquic amb el Bé» en l’horitzó de l’«Aliança». El concepte d’«aliança», de reminiscència bíblica, li serveix per a parlar d’un vincle incondicional amb el Bé, profund i anterior a l’exercici de la voluntat i de la llibertat en l’home. El bé habita, germina i creix en l’home «sense que ell sàpiga com». Convé recordar que en la Bíblia el concepte d’Aliança està relacionat amb la incondicional fidelitat d’una de les parts (Déu és el garant per excel·lència, la roca ferma que roman sempre fidel).
Per analogia, també en relació al Bé, Levinas estableix un domini del Bé sobre el psiquisme humà, encara que l’home no sigui plenament conscient ni arribi a captar-lo mitjançant el coneixement, com s’esdevé també amb el mateix Déu de la Bíblia que roman com el Totalment Altre. Respecte al Bé, per tant, passa el mateix que amb la relació entre Déu i el seu poble en l’Antic Testament: l’home viu en la tensió d’oblidar-lo, d’ignorar la seva aliança. No obstant això, el vincle roman operatiu i capacita l’home per a ser subjecte moral. Aquesta idea esdevé reforçada des de l’aportació de la psicologia en el tema de la violència. No hi ha una raó genètica que predisposi a la maldat. Des de la psicologia, Rojas Marcos i des de la filosofia, Levinas, afirmen com a primigènia la inclinació al bé. És bo recordar-ho el primer mes de l’any nou. Perquè seran moltes les ocasions en les quals la realitat semblarà desmentir-ho. Per a sacsejar-nos el pessimisme necessitem afirmar la bondat i desvetllar-la des de la mirada en el rostre de l’altre, dels altres, sobretot dels més vulnerables. I, per a evitar la temptació de la desesperació, el món de l’art és més necessari que mai, perquè ens aporta consol i ens ajuda a resistir. Amb una condició, si ens ajuda a educar la mirada i dirigir-la, com la de Jesús, al rostre dels altres.
