Data: 12 de gener de 2025
Una característica de la nostra societat és la formació dels professionals en totes les etapes de la seva activitat. Parlem de la formació permanent que es desenvolupa en el mateix exercici de la professió. Per tot arreu es parla de cursos, congressos i conferències amb taules rodones la finalitat de les quals es reconeix sense objeccions. És cert, i així s’accepta, que l’actitud personal en vers l’estudi és un símptoma que millora l’activitat professional. No ens referim a l’educació reglada que de forma obligatòria s’ha instal·lat al món desenvolupat perquè les noves generacions rebin un excel·lent bagatge cultural que els permeti afrontar el seu futur personal i contribuir a la millora social. És el que els tècnics defineixen com a formació inicial, on en llocs concrets, amb horaris estrictes, amb exàmens i amb professionals docents conformen l’estructura escolar.
En altres aspectes de la vida quotidiana també s’exigeix una formació permanent. Per exemple, els pares que constantment intenten millorar la seva funció familiar i procurar amb experiències alienes i amb la lectura de llibres i estudis la millor atenció en les seves relacions dins del matrimoni i en l’educació dels seus fills. Això mateix es dona també en el camp del col·leccionisme o en les activitats de temps lliure o d’oci. Hi ha un compromís amb l’aprenentatge continuat amb la finalitat de ser el millor en l’especialitat triada.
La formació permanent també se’ns demana a tots els cristians. No es redueix només al temps de la catequesi infantil que prepara per a rebre els sagraments de la iniciació cristiana. Tampoc es redueix a una acumulació de dades d’erudició per a la nostra ment. Es tracta de buscar en els ensenyaments de l’Església que es fonamenten en les paraules i en els gestos de Jesús les adequades orientacions vitals per a respondre de forma coherent als reptes que ens planteja el món. Tots experimenteu la necessitat d’aprendre per poder viure i explicar la fe que professem perquè, com deia sant Pau, hem d’estar preparats per donar raó de la nostra esperança. D’aquí neix la pretensió de les comunitats cristianes, de l’Església universal, de formar els seus membres i oferir-los una autèntica possibilitat per viure amb major autenticitat la seva vida de fe. Aquesta mateixa formació va ser una de les exigències que van plantejar diversos grups a l’Assemblea Diocesana que vam celebrar al mes de maig. Com a resposta a aquella petició, durant les darreres setmanes s’ha confeccionat un programa de formació, amb aspectes teòrics i recursos pràctics, per oferir-los a la comunitat diocesana. Aquest programa presenta tres objectius: concretar un recurs diocesà per renovar i aprofundir en la dignitat i responsabilitat baptismal; facilitar la cooperació i complementarietat inter-parroquial i arxiprestal; i promoure persones i grups que acompanyin i gestionin la missió evangelitzadora de l’Església participant en les tasques de responsabilitat dels diferents nivells de la pastoral (parròquies, moviments i cúria diocesana).
El programa consta de sis sessions que se celebraran durant els matins dels dissabtes, des de l’11 de gener, seguint pel 25 de gener, el 22 de febrer, el 22 i 29 de març i el 5 d’abril. S’acaba amb una conclusió i revisió el dia 26 d’abril. El resum del contingut és el següent: Vocació baptismal i adhesió personal a Jesús; Déu es lliura a la humanitat; el seguiment de Jesús com a resposta del creient; enviats per a ser testimonis; la Paraula de Déu; mètodes i processos de renovació comunitària. Els ponents pertanyen a la nostra diòcesi, són sacerdots, religiosos i laics amb un servei concret en parròquies i comunitats.
Aquest comentari té com a finalitat principal la invitació a tothom a participar en aquestes sessions. Que ningú no se’n senti exclòs. Tots necessitem formació permanent per aprendre, per viure i per transmetre als altres la nostra fe.
