Data: 19 de gener de 2025
Estimats germans i germanes:
Endinsats en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, desitjo dirigir-me a totes les esglésies i comunitats cristianes de la nostra diòcesi.
El lema Ho creus, això?, inspirat en el capítol 11, 17-27 de l’Evangeli de Joan, troba la seva inspiració en el diàleg que mantenen Jesús i Marta, quan el Senyor visita la casa de Marta i Maria a Betània després de la mort del seu germà Llàtzer.
«Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà» (ibídem, v. 21), li recrimina Marta a Jesús, amb una profunda decepció, pel seu retard en arribar per a guarir Llàtzer. Tot i així, amarada de fe, li confessa que «sé que Déu et concedirà tot el que li demanis» (ib., v. 21). A l’instant, quan Jesús li assevera que el seu germà ressuscitarà, ella posa els seus ulls en la Vida Eterna i s’aferra al Cel: «Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia» (ib., v. 24). Tanmateix, el Senyor parla de retornar-lo a aquesta vida i, llavors, decideix canviar-ho tot i impregnar-ho de sentit, afirmant que l’amor és més fort que la mort quan la pregària brolla dels ulls del Fill de Déu: «Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà» (id., v. 25-26).
Després d’aquest instant d’amor trencat i sencer, de mort i vida, neix la pregunta que ens fa Jesús cada vegada que es fa topadís amb nosaltres en la pell del germà ferit, incrèdul o separat… «Ho creus, això?» (id., v. 27).
Aquesta celebració ecumènica posa en el centre aquest “creure” personal que troba el seu veritable sentit en un “creiem” comunitari, on tot brolla en comunió, entorn del Senyor Jesús, al voltant de la seva Taula, repartint l’aliment del Banquet i compartint la flama de la fe com a signe de la llum de Crist Ressuscitat.
La Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians ens recorda que per a l’ecumenisme no val qualsevol drecera; l’únic camí possible és el que ens porta a estimar sense condicions, a confiar en la paraula del Verb i a romandre units en Ell i en el seu missatge per a obtenir l’anhelada unitat a la qual aspirem (cf. Jn 15, 7).
Siguem germans que entrellacen la seva mirada en el Cos Místic de Crist i deixebles que preguen sense descans per la unió de totes les esglésies, a exemple de la Mare de Déu, dels apòstols i de Jesús. Ell va pregar per aquest ideal de fe, «que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, perquè el món cregui que tu m’has enviat» (Jn 17, 21). Siguem u en Ell, perquè el món ens conegui per com ens estimem i descobreixi en els nostres ulls els de Déu, i perquè –com Marta– puguem dir-li al Mestre quan ens pregunti si hi creiem: «Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.» (Jn 11, 17-27).
