Data: 19 de gener de 2025
Estimats diocesans,
El programa pastoral de la nostra Diòcesi té com a objectiu enfortir les nostres comunitats cristianes. Ara bé, perquè les nostres parròquies siguin comunitats vives cal que l’Eucaristia se situï al centre de la seva vida i de totes les seves activitats. Per tal de compartir amb vosaltres aquesta convicció, a la nostra diòcesi, els sacerdots dedicaran diversos diumenges a explicar què és l’Eucaristia i per què és tan important per a la vida de l’Església. També jo m’uneixo a aquest esforç i dedicaré diversos escrits a ajudar-vos a comprendre la importància de l’Eucaristia per a la vida de les nostres parròquies.
Per començar, hem de tenir en compte que una parròquia no és un grup de persones que ha decidit reunir-se per tirar endavant un objectiu acordat. Una parròquia no s’assembla gens a una associació benèfica ni a un club social, perquè els que en formen part no ho són per la seva voluntat, sinó perquè han estat cridats. Una parròquia és una assemblea de persones que han sentit la crida de Déu a viure la seva vida seguint Jesucrist amb la força de l’Esperit. Precisament la paraula “església” (ek-klesia) procedeix del grec i significa “els cridats”, “els convocats”. Qui ens convoca no és el mossèn ni cap altre, sinó el Senyor.
Som convocats com a Església –com a comunitat parroquial- per celebrar l’Eucaristia: el “memorial” de Jesús mort i ressuscitat. La paraula “memorial” (anamnesis, en grec) és molt important tant per al poble jueu com per a nosaltres. Significa recordar, portar a la memòria, però amb una característica peculiar: aquesta memòria no és un mer record nostàlgic del passat, sinó que fa actual –porta al present- allò que va succeir. Per això, en celebrar l’Eucaristia, fem memòria viva del misteri d’amor que va conduir Jesús a lliurar-se per nosaltres a la creu. L’Eucaristia fa actual el seu sacrifici i també la seva resurrecció, perquè Crist viu per sempre intercedint per nosaltres (cf. He 7, 25; Rom 8, 34).
A l’Últim Sopar, Jesús ens manà repetir els seus gestos i fer memòria seva. Això és el que fem a cada Eucaristia. Els primers cristians, fidels al manament del Senyor, es reunien per celebrar la “fracció del pa”, que és una de les formes d’anomenar l’Eucaristia. Dos mil anys després, nosaltres seguim celebrant el memorial del Senyor ressuscitat, que és el que ens aplega com a comunitat de deixebles seus i ens fa ser Església.
Alguns cristians semblen haver oblidat això i, d’alguna manera, pensen que podran viure la seva fe prescindint de la Missa. No han descobert que ser cristià és formar part d’una família que celebra el memorial del Senyor ressuscitat, fins que Ell torni (1 Cor 11, 26).
