Dimarts 21 de gener al vespre, 290 persones van assistir a l’estrena del documental «13 veus. Una realitat: El sensellarisme». L’estrena, celebrada als Cinemes Girona de Barcelona, ha comptat amb l’assistència del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona; d’Anna Vila, directora general de Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya; de Soufian Laroussi, diputat de la Diputació de Barcelona i de Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social a l’Ajuntament de Barcelona, entre altres autoritats.
El documental, que té una durada de 47 minuts, ofereix el testimoni de tretze persones ateses per les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya que han viscut experiències d’exclusió residencial. Les entrevistes s’emmarquen en les quatre categories ETHOS (tipologia europea de sensellarisme i exclusió residencial) i recullen situacions de sensellarisme relacionades amb l’infrahabitatge, el relloguer, el fet de viure al carrer, o patir un desnonament, entre d’altres. En tots els casos, les persones entrevistades han comptat amb el suport de Càritas en qüestions relacionades amb l’habitatge, i la majoria d’elles viuen en algun recurs residencial de l’entitat.
Els motius que han portat els joves a impulsar aquest projecte ha estat el de treballar amb persones en situació de sensellarisme, amb l’objectiu d’aprendre i obtenir un major coneixement sobre el fenomen. “Amb aquest documental volem demostrar que el sensellarisme és un concepte ampli i que no només engloba les persones que viuen al carrer, sinó que comprèn moltes altres realitats”, indiquen. Per tot això, els grups de Càritas Jove volien transmetre aquest missatge a la societat, fer-lo accessible i donar una visió d’àmbit català que recollís situacions que van més enllà de l’àmbit metropolità. “Durant l’elaboració del documental hem après que tenir una llar és molt més que tenir un sostre, i que el sensellarisme no entén d’orígens, nacionalitats ni de sexes”, conclouen els membres de Càritas Jove.
El nou president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ha aprofitat l’estrena per recordar que el 50 % de les llars ateses per les deu Càritas amb seu a Catalunya no viuen en habitatges dignes, que 7 de cada 10 no poden fer front a les despeses d’habitatge o subministraments i que 2 de cada 10 admeten haver patit alguna amenaça d’expulsió de l’habitatge. “Des de Càritas comptem amb 234 projectes per lluitar contra l’exclusió residencial, que han donat resposta a més de 7.000 persones”, ha destacat Busquets. El president de Càritas ha demanat a les administracions públiques una resposta a la crisi de l’habitatge i ha fet èmfasi en la importància de tornar a impulsar la proposició de Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, que va quedar paralitzada al Parlament de Catalunya durant la darrera legislatura.
Els representants de les administracions assistents a l’acte han coincidit a destacar la importància que iniciatives com aquestes surtin dels joves i que projectes com aquests ajuden a que la societat comprengui la situació d’aquestes persones, anant més enllà de les xifres.
Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social a l’Ajuntament de Barcelona, ha alertat sobre els discursos d’odi que criminalitzen els col·lectius més vulnerables, i que documentals com aquests ens fan recuperar l’esperança en la humanitat.
Sofian Laroussi, diputat adjunt a l’Àrea de Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, ha fet èmfasi en què “el sensellarisme és un fenomen invisible” i que aquest documental dona visibilitat a aquestes persones i sacseja consciències. Ha aprofitat l’avinentesa per “convidar tothom a remar plegats per combatre aquesta situació. És una qüestió de justícia social i dignitat col·lectiva”.
Per la seva banda, Anna Vila, directora general de Serveis Socials, ha definit el documental com una eina de transformació que ens ha d’ajudar a veure una realitat sovint oculta. “Som conscients que el pressupost destinat a les polítiques socials no és suficient, però iniciatives com la Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme són prioritàries per donar resposta a la crua situació que viuen les persones que pernocten al carrer”, ha indicat.
Finalment, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, s’ha sumat a les mostres d’agraïment vers la feina dels joves voluntaris de Càritas, tot recordant que la tasca de Càritas és també la de mirar la realitat, transmetre-la i denunciar les injustícies. “Ens cal el compromís de tothom per solucionar tot allò que no funciona. En un moment en què es diu que el jovent no s’implica, aquí tenim joves compromesos, que treballen pels més vulnerables”, ha destacat. Finalment, Omella ha fet una crida a totes les administracions presents, demanant una acció conjunta i coordinada per donar resposta al sensellarisme.
Durant la taula rodona posterior al documental, que ha estat moderada per la periodista del diari ARA, Marta Rodríguez, s’ha comptat amb el testimoni d’alguns dels protagonistes del documental, amb el relat d’alguns dels joves voluntaris, i la participació de Fina Contreras, responsable del programa de sense llar i habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona, i Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.
La taula ha servit per fer una crida a dimensionar el problema del sensellarisme a Catalunya, demanant que hi hagi recomptes d’abast català per comptar amb xifres reals de quanta gent viu al carrer. Els joves han expressat que l’elaboració d’aquest documental els ha servit per canviar la seva mirada cap al sensellarisme i la pobresa, i els testimonis han destacat que participar en el documental els ha ajudat a comprendre que no estan sols, i que malgrat les difícils situacions que pot generar el fet de no tenir una llar, cal no perdre l’esperança i tirar endavant. Finalment, la presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català ha afirmat que l’audiovisual és un element imprescindible per remoure a les persones, i que pot ajudar a fer canvis en molts nivells. “És un documental que s’ha de veure. Mostra una varietat de casuístiques sovint ocultes i copses la importància d’ajudar-nos els uns als altres”, ha conclòs.
L’objectiu del documental és que durant aquest 2025 pugui projectar-se en diferents municipis i ciutats de Catalunya, com ja s’ha fet a Barcelona i Girona.
