Data: 26 de gener de 2025
D’aquí a uns dies, el pròxim 31 de gener, celebrarem la festa de Sant Joan Bosco, sacerdot i pedagog, que va dedicar tota la seva vida a la tasca d’educació i formació dels infants i adolescents. És un veritable model d’educador i formador de persones, encara que no sempre prou reconegut en el nostre món actual. D’altra banda, el Papa Francesc ens ha recordat en el començament del nou any que «a causa de les guerres, les migracions i la pobresa, uns 250 milions de nens i nenes no tenen instrucció». Una afirmació alarmant amb què el Papa denuncia una catàstrofe educativa mundial en el seu vídeo amb la intenció per a l’oració d’aquest mes de gener del 2025: «Pel dret a l’educació».
En aquesta intenció de pregària per al mes de gener, el Papa Francesc defensa el dret a l’educació dels nens i joves que, a causa de les migracions i els desplaçaments produïts per les guerres i la pobresa no poden tenir cap mena d’instrucció. L’Església sempre ha tingut aquesta tasca entre una de les seves prioritats, per molts motius, especialment pel que suposa tenir la prioritat de la persona humana.
Però el tema de l’educació va més enllà de les situacions límits de guerres o catàstrofes naturals que impossibiliten l’educació d’infants i joves. Perquè si l’educació es redueix només a informació, i no sempre objectiva, o a temes i aspectes purament tècnics, podríem parlar també d’una crisi educativa total. Per què, si educar, és pura tecnologia, quina esperança queda per a la persona humana del futur? Construïm persones humanes o màquines?
Per això ja fa anys, el papa Benet XVI, en un missatge a la diòcesi de Roma parlava ja d’emergència educativa: «no n’hi ha prou amb una informació tècnica i científica per forjar homes i dones responsables a la seva família i a tots els nivells de la societat. Per assolir aquest objectiu, cal privilegiar una educació en els valors humans i morals i proporcionar una formació que abasti totes les dimensions de la persona: individual i social, intel·lectual, tècnica, científica i moral. Es tracta, en definitiva, d’ajudar les noves generacions de manera que es permeti a cada jove prendre confiança en si mateix, esperar en el futur, preocupar-se dels seus germans i germanes i assumir el seu paper en el creixement de la nació, amb un sentiment cada vegada més agut de preocupació pel proïsme».
«Educar, deia el Papa Benet, mai no ha estat fàcil, i avui sembla ser cada vegada més difícil. Ho saben bé els pares de família, els mestres, els sacerdots i tots els qui tenen responsabilitats educatives directes. Es parla, per aquest motiu, d’una gran «emergència educativa», confirmada pels fracassos que troben massa sovint els nostres esforços per formar persones sòlides, capaces de col·laborar amb els altres, i de donar un sentit a la pròpia vida».
És una reflexió que ens ha de dur a prendre consciència de la importància de l’educació que és certament responsabilitat principal dels pares i la família encara que evidentment amb l’ajuda dels centres educatius i d’altres institucions. I tenint ben clar que el subjecte de l’educació és l’ésser humà, infants i joves que tenen dret a ser educats en els veritables valors que nosaltres, com a cristians, reconeixem que són necessàriament els de l’Evangeli.
Sant Joan Bosco ho va entendre bé això, i va esmerçar-hi tota la seva vida. I així ens va deixar un veritable exemple d’esperança. Tant de bo siguem a temps de replantejar-nos un tema tan fonamental com aquest a les nostres famílies, als centres educatius, a l’Església i a la societat. Tant de bo la nostra esperança es fonamenti en Aquell que dona sentit al present i al futur.
