Data: 26 de gener de 2025
La Paraula té un paper clau en la nostra vida de creients. La Paraula és qui es va fer carn i habità entre nosaltres, ho hem escoltat i celebrat fa ben poques setmanes, aquest és el centre del misteri del Nadal. La Paraula la tenim també ben a prop quan llegim l’Escriptura. Aquest diumenge l’Església ens convida precisament a reflexionar sobre la nostra relació personal amb la Paraula. Nosaltres no hem conviscut amb el Senyor, no l’hem escoltat de viva veu, són d’altres els que ens han transmès el seu ensenyament. Ells l’escoltaren o sentiren dir pels qui l’escoltaren el que va dir i va fer, i aquest llegat, aquest testimoni ha arribat fins a nosaltres. Déu ens parla mitjançant la Paraula, ho fa cada cop que l’escoltem durant la celebració eucarística, durant l’Ofici Diví i ho fa també personalment quan ens hi apropem de manera assossegada i reposada en la nostra intimitat espiritual per assaborir-la i deixar que ens ompli.
La Paraula és, malgrat venir-nos del passat, sempre viva, sempre nova, sempre un etern present. Perquè Déu no va parlar un cop i roman ara en silenci. Déu ens parla també avui i el mitjà privilegiat per fer-ho és la seva Paraula. Escrivia sant Gregori el Gran que quan ens acostem a la Paraula creixen alhora les paraules divines i aquell que les llegeix: creixem nosaltres perquè Déu ens parla, creixen les paraules divines perquè tant sols essent llegides són vertaderament paraules.
La Paraula, acostar-nos a la Paraula no ha de ser un simple exercici intel·lectual, aquest és el terreny de l’exegesi bíblica. El nostre contacte amb la Paraula ha de ser profundament espiritual i alhora transformador. Ens diu el llibre del Deuteronomi que la paraula és molt a prop nostre; la tenim als llavis, la tenim al cor, per poder complir-la. (Cf. Dt 30,14). Si la Paraula no ens canvia el cor és que no ha entrat dins nostre, és que no l’hem deixat entrar dins del nostre esperit.
El Concili Vaticà II en la Constitució Dei Verbum dedicada a la revelació divina ens exhorta a tots els cristians que ens acostem a Crist amb la lectura freqüent de les divines Escriptures. Perquè l’Escriptura està plena del llenguatge de Déu. El Concili ens convida a acostar-nos-hi per la lectura espiritual sense oblidar mai que aquest acostament ha d’estar acompanyat per la pregària perquè s’estableixi el vertader i fecund diàleg entre Déu i l’home. Perquè a Déu li parlem quan preguem, i l’escoltem quan llegim la Paraula divina. (Cf. Dei Verbum, 25).
La Paraula ens apropa a Déu i ens porta de la desesperança a l’esperança.
