Data: 16 de febrer de 2025
Del 7 al 9 de febrer de 2025, el Pavelló Madrid-Arena es va convertir en l’epicentre de la reflexió i celebració vocacional amb el Congrés de Vocacions: “Per a qui soc? Assemblea de cridats per a la missió“. Allí, la nostra diòcesi hi va ser representada per 22 persones (laics, matrimonis amb els seus fills, vida consagrada, diaques, preveres i jo mateix).
En la vida de les nostres comunitats eclesials, especialment europees, suportem amb incertesa i preocupació una prolongada sequedat de vocacions a la vida sacerdotal, consagrada i a vegades també laical (vocació al matrimoni, a compromisos en la vida pública o parroquial, etc). Percebem que els fonaments sobre els quals se sosté la vida de l’Església es desgasten o es modifiquen. Davant aquesta realitat, les lamentacions no generen les noves vocacions que el servei al Poble de Déu i al món necessita. Per això, els bisbes diem convençuts que “la promoció de tota vocació es converteix en una veritable urgència, entre les tasques de la nostra Església”.
Però, com projectar, proposar i animar aquesta promoció? Potenciant una cultura vocacional transversalment present en totes les àrees de missió i vida eclesial diocesana. Sense capelletes ni prejudicis. Un projecte de missió compartida que parteix del redescobriment del baptisme com a do i tasca. Presentar sobretot la bellesa de la fe.
L’ambient cultural predominant propicia un àmbit en què prevalen la competitivitat de cara al triomf individual, i la banalitat; res no és important ni profund, fora del bon viure i la diversió. Es van imposant models de vida a curt termini i subjectes a les emocions, es desdibuixa el compromís definitiu amb les persones o els projectes de vida compartits.
Davant aquesta situació, la cultura vocacional tracta de recrear i posar en relació espais eclesials missioners que irradiïn senyals i llums que un altre estil i mode de viure és possible. Un estil de vida en Crist que humanitzant i evangelitzant la cultura, proposa un mode de vida cristiana sovint contracultural. Un estil que sorprèn i proposa una vida humana més plena, viscuda en clau de servei desinteressat, arrelada i sostinguda per l’Esperit de Jesucrist. Dins de l’espai de la cultura vocacional, pot brollar l’espurna d’unes preguntes que portin a altres preguntes claus per a una vida humana plenament realitzada: què vull fer de la meva vida?, per a qui vull ser i viure?, que poden traduir-se després en: què vol Déu que faci de la meva vida? quin és el camí pel qual Jesús em crida a seguir-lo? amb qui? com ser deixeble-missioner?
Perquè puguem treballar junts per una cultura vocacional, les nostres comunitats han de creure en la promesa de Déu i en elles mateixes. Han d’assumir un paper proactiu, obert al testimoniatge i la proposta, amb espais d’oració i creativitat missionera, amb sentit de família i de pertinença, amb una identitat catòlica definida i diversa. És a dir, no sols es tracta de resar sinó també de reconèixer el valor del testimoniatge, del treball en xarxa, de formar-se i sobretot obrir-se a una conversió del cor i del mode de fer, conversió relacional per a aprofundir en una vida fraterna evangèlica i en sortida. Una vida que sigui missió i anunci de la civilització de l’amor que Jesús proposa perquè aquest món sigui el que sempre fou cridat a ser.
