Data: 16 de febrer de 2025
Estimats diocesans, el record de la mort i la resurrecció de Crist, viscut a l’Eucaristia, ens compromet a anunciar-lo i testimoniar-lo. Així ho manifestem cada cop que celebrem la Cena del Senyor. En efecte, immediatament després de la consagració ens comprometem a anunciar la mort i confessar la resurrecció de Crist. L’Eucaristia no es pot esgotar dins les parets del temple. Ben al contrari, ens convida a trencar-les i depassar-les. Té una força que ens porta a sortir de la indiferència a la missió.
No podem asseure’ns a la taula del Ressuscitat sense sentir la crida a donar testimoni de l’experiència viscuda al costat d’Ell. Així ho van entendre aviat els deixebles. Els d’Emmaús, després d’obrir-se’ls els ulls, es posaren en camí com a testimonis de la resurrecció: “contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa” (Lc 24, 35).Quan una persona ha viscut una autèntica experiència del Ressuscitat, alimentant-se del seu Cos i de la seva Sang, no pot guardar només per si mateixa l’alegria experimentada. L’encontre amb Crist suscita en nosaltres la urgència de testimoniar i evangelitzar.
A cada Eucaristia som enviats. La mateixa expressió “Missa” (del llatí missus-missio, és a dir: enviat, enviament ), el comiat que es fa al final de la celebració (Aneu-vos-en en pau: Ite missa est), i la benedicció que ho acompanya, indiquen que es tracta no només de marxar, de dispersar-se, sinó d’escampar-se per complir una missió, una tasca. Celebrar l’Eucaristia ens compromet a anunciar la Bona Nova en tots els ambients on anem, amb un testimoni que sigui perceptible per la comunitat humana.
El dinamisme que brolla de l’Eucaristia també porta al compromís per a la transformació del món. És impossible celebrar autènticament l’Eucaristia sense comprometre’s per fer un món més humà. El culte cristià mai no és alienant; no distreu de l’obligació de lluitar per la justícia social, pel desenvolupament dels pobles i la pau. Diu el document final del Sínode: l’Església, “mentre s’alimenta en l’Eucaristia del Cos i de la Sang del Senyor, sap que no es pot oblidar dels pobres, els últims, els exclosos, aquells que no coneixen l’amor i estan mancats d’esperança, ni d’aquells que no creuen en Déu o no es reconeixen en cap religió instituïda. Els porta al Senyor en la pregària i després surt a trobar-los, amb la creativitat i l’audàcia que l’Esperit inspira” (núm. 153).
L’Eucaristia és finalment la meta de l’evangelització. L’objectiu de l’anunci és convidar tots els homes i dones a participar a la mateixa festa. Per això, hem de sortir als camins a l’encontre de tothom, a les cruïlles en què viuen els nostres contemporanis, per convidar-los a participar a quelcom apassionant: “Veniu vosaltres al banquet, que hi ha un Déu que s’ha enamorat de l’home!” Cal sortir a les places i als carrers de la ciutat com els criats del Senyor per convidar al seu banquet festiu (Lc 14).
