Data: 2 de març de 2025

Benvolguts germans,

La fracció del pa era al centre de la primera comunitat cristiana (Fets 2, 42) i continua sent el centre de la vida eclesial. Ho va expressar esplèndidament el Concili quan va dir que era la “font i cimal de la vida cristiana” (LG 11). D’ella brolla la força necessària per dur a terme tota l’acció de l’Església: la litúrgia, la paraula i la caritat.

L’Eucaristia és la plenitud del culte cristià. En la litúrgia cristiana, no hi ha res més important que la celebració de l’Eucaristia. Per això, les pràctiques devocionals i la pietat popular tenen sentit només si ajuden a preparar la participació a l’Eucaristia o bé a prolongar els seus efectes en la vida. A més, tots els sagraments, com va explicar Benet XVI, “estan units a l’Eucaristia i a ella s’ordenen” (Sacramentum caritatis, 16), ja que l’Eucaristia conté tot el bé espiritual de l’Església, que és Crist mateix. L’Eucaristia -afegia- és la plenitud de la iniciació cristiana, de manera que es pot dir que “som batejats i confirmats en vistes a l’Eucaristia” (Sacramentum caritatis, 17). Valdria la pena fer un esforç per situar veritablement l’Eucaristia al centre de tot el culte i la litúrgia de les nostres comunitats.

També el servei de la paraula brolla de l’Eucaristia, perquè proclamem allò que celebrem: anunciem la seva mort i resurrecció, viscuda sacramentalment a l’Eucaristia. No podem guardar per a nosaltres tot l’amor que vivim en la celebració de la missa i, per això, ens veiem compromesos a comunicar-lo a tots. No podem celebrar i adorar veritablement l’Eucaristia sense que cadascú es vegi confrontat amb la vocació i missió que va rebre en el baptisme i que ha de renovar constantment en la seva vida: ser testimoni de Crist ressuscitat en l’Església i en el món.

Finalment, l’Eucaristia és una font immensa de caritat. La participació al misteri d’amor de Jesucrist ens capacita i ens compromet a estimar. L’Eucaristia genera en nosaltres un desig ferm de correspondre al seu do amb tot el nostre ésser, de fer-nos “pa partit” per als altres i, per tant, de treballar per un món més just i fratern. L’Eucaristia és una escola d’amor al proïsme. Celebrar l’Eucaristia ens ha de conduir a viure oberts als altres, amb entranyes de misericòrdia per a tots els homes i les seves necessitats. L’amor experimentat al costat de l’altar s’ha de traduir en servei als altres. El compromís d’amor i de fraternitat no és un mer propòsit que es fa quan se celebra, com si fos un afegit a la celebració; és l’expressió de la mateixa “veritat” de la celebració. No hi ha celebració veritable si alhora que rebem el pa que Crist ens parteix a nosaltres, d’una manera o altra no repartim el nostre pa als germans.