Data: 9 de març de 2025
Diuen que uns dels programes que tenen més audiència a les televisions i també a les xarxes socials són els que fan referència al temps, a la meteorologia. Això significa que són molts els que viuen pendents del temps que farà, de les tempestes, les danes, el fred i la calor. I certament la meteorologia és una ciència física apassionant que estudia una part de la natura i, per tant, de la creació.
Amb tot jo voldria parlar ara d’un altre tipus de temps, d’aquell que suposa el nostre pas per la vida i que els homes hem organitzat els anys, mesos, setmanes, dies, hores, minuts i segons. I encara dins d’aquesta distribució voldria parlar d’un temps que ens convida a mirar més enllà dels núvols i les estrelles, que ens fa mirar a Déu. Perquè hi ha un temps que fa referència al nostre pelegrinar com a cristians i ens orienta cap a la veritable vida, la del senyor ressuscitat. I ara com cada any, una vegada més, se’ns presenta el temps litúrgic de la Quaresma per preparar-nos per a la Pasqua.
De vegades es diu que aquest és un temps trist i fosc per allò de la penitència. Però la Quaresma no ho és de trista, ben al contrari ha de ser un temps viscut amb alegria, és el temps en el qual els primers cristians, durant segles i encara ara, els catecúmens es preparaven per a rebre el baptisme, i per nosaltres ha de ser el temps en què recordem també el nostre baptisme i ens preparem per a renovar-lo a la Pasqua. A la vegada, a la Quaresma recordem que som pelegrins cap a un terme feliç, la resurrecció de Crist, i en ell la nostra també.
És veritat que és un temps en el qual se’ns convida a intensificar la pregària, a desprendre’ns de moltes les coses que se’ns van acumulant i a compartir amb els germans els dons que hem rebut de Déu a través de l’almoina. Hem d’estar agraïts perquè ens ajuda a recordar que amb molta facilitat ens oblidem de la importància i la necessitat que tenim de l’oració, de la nostra comunicació amb el Senyor, i ens ajuda a viure el despreniment de tantes coses supèrflues a les quals, més o menys conscientment, es va enganxant el nostre cor, i a viure el manament de l’amor als germans, especialment els que més ho necessiten.
Vivim atents, sí, al mateix temps que farà, però no gaire als signes dels temps que el Senyor ens dona, perquè ell ens va donant senyals per al camí que fem durant la vida en aquest món. Potser hem de recordar aquelles paraules de Jesús: «Deia també a la gent: Quan veieu pujar un núvol cap a ponent dieu tot seguit: Ve pluja, i la pluja arriba. I quan bufa el vent de migjorn dieu: “Farà calor”, i en fa. Hipòcrites. Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en temps esteu vivint?» (Lc 12 , 54-56).
La Quaresma és el temps que ara vivim, és el senyal que ens Déu dona en el nostre camí, el senyal d’un pelegrinatge com el del poble d’Israel cap a la terra promesa. Emprenguem-lo amb il·lusió en aquest Ant Sant Jubilar, amb el desig i l’esperança de tot allò que Déu ens vol donar per al nostre bé i el dels nostres germans.
