Data: 9 de març de 2025
Amb la imposició de la cendra comença la santa Quaresma, el temps litúrgic que ens duu a la Pasqua. Són quaranta dies en què, tenint la mirada fita en Jesús, recorrem un camí de renovació espiritual, per tal de poder celebrar amb el cor ben disposat el misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist. La centralitat de la Pasqua en la litúrgia cristiana ens demana una preparació adient que ens ajudi a viure amb gran joia el triomf pasqual de Crist sobre el pecat i la mort.
«Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli», es diu mentre s’imposa la cendra en el ritu del dimecres de cendra. La crida a la conversió és pròpia de tostemps, però, si pot ser, encara més de la Quaresma. A la llum de l’Esperit Sant i en l’escolta més llarga de la Paraula de Déu, els fidels cristians som convidats a revisar la nostra existència i veure quina és la voluntat de Déu per a nosaltres, tant a nivell personal com familiar i comunitari. La conversió que ens demana el Senyor és una crida a viure amb més plenitud. En l’existència cristiana tots tenim el perill de caure en l’«anem fent», una actitud que duu a la tebiesa en el cor i en la pràctica de la nostra fe. Un cristianisme sense una clara opció de seguiment de Crist perd el seu nervi propi i s’aboca a un soscaire de la pròpia identitat. No us emmotlleu al món present: transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, deia sant Pau als cristians de Roma (12,2). També nosaltres, enmig d’una societat en què impera un «paganisme» en què Déu no és present i on s’afirmen i es practiquen realitats contràries a la fe i a la vida que d’aquesta brolla, no podem restar indiferents, ans, al contrari, hem de vetllar perquè el «motlle» dominant no ens canviï el cor de fills de Déu. La fe cristiana viscuda, des de la pobresa i la humilitat, duu en ella mateixa una plenitud que omple el cor del qui lluita per viure-la amb fidelitat.
La crida a la conversió és una necessitat urgent en les nostres parròquies i comunitats per a la comunió i l’acompliment de l’encàrrec missioner d’anunci de Crist en els nostres pobles i ciutats; per això, el nostre Sínode Diocesà ens diu en el primer dels seus decrets: «Exhorto a una autèntica conversió del cor de cada un dels membres de la nostra Església diocesana, la qual demana un canvi de mentalitat des de Crist i en Crist en la lluita diària […]. La primera actitud necessària per a una veritable conversió comunitària i eclesial és la conversió personal.»
