Data: 9 de març de 2025
Estimats germans i germanes:
Endinsats en el temps de Quaresma, que comencem aquesta setmana passada amb el Dimecres de Cendra, donem la benvinguda a quaranta dies de dejuni, oració i almoina.
La imposició de la cendra ens convida a recórrer aquest camí quaresmal com una immersió més viva en el misteri pasqual de Crist, en la seva mort i resurrecció, mitjançant la participació en els sagraments i a través d’una vida marcada per un vessant centrat en la caritat.
Ens endinsem en el cor del Mestre per a meditar els seus quaranta dies en el desert, per a purificar el nostre cor i néixer de la cendra d’on venim, a la Pasqua promesa.
Què sentiria el Senyor quan vivia aquests moments de solitud habitada? Com seria la seva relació amb el Pare mentre passava per l’abnegació més profunda? Quant amor va sentir durant aquest temps per a vèncer les temptacions i estar tan prop del Pare?
Aquests dies són una oportunitat meravellosa per a tornar a posar el nostre credo, on neixen les veritats de la nostra fe, en els sentiments de Jesús; i, així, a través d’Ell, sortir a les voreres on viuen els derrotats, escoltar el sentir dels febles, consolar els deprimits, acompanyar els malalts i esperar amb els que varen perdre l’esperança.
La Quaresma és el temps de gràcia «en el qual el desert torna a ser –com anuncia el profeta Osees– el lloc del primer amor» (cf. Os 2,16-17), deia el Papa Francesc en el seu missatge de l’any passat. Gràcies a aquesta manera d’estimar, Déu educa al seu poble «perquè abandoni les seves esclavituds i experimenti el pas de la mort a la vida, com un espòs ens atrau novament cap a ell i xiuxiueja paraules d’amor als nostres cors».
Tornar cada dia al lloc del primer amor ens recorda que som pols, i de la pols ressuscitem si seguim la ruta de la penitència, l’oració, la humilitat, la donació i, també, la joia, la que s’alegra davant Déu i fa cridar de goig (cf. Sal 67 ,4).
Déu es va fer pobre «per a enriquir-nos amb la seva pobresa» (cf. 2 Cor 8, 9). Aquest és l’estil de Jesús de Natzaret, qui es va fer no res i semblant als homes (cf. Flp 2, 7) per a ensenyar-nos a recórrer, amb una misericòrdia infinita, el camí quaresmal que ara comencem. Comencem per abraçar a Crist viu en cada persona, especialment en el clam dels més febles i necessitats, fins al dia en què tornem a celebrar, després del consol dels pobles més pobres de la terra, l’alegria de la Pasqua.
