Recull de les cartes dominicals dels bisbes de Catalunya
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la Quaresma, així com del Jubileu i les obres de misericòrdia, de “Sent la Creu”, de viure com a pelegrins i dels catecúmens.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que “amb el primer diumenge de Quaresma, comencem el Camí Quaresmal dins l’Any Jubilar de l’Esperança”. Recorda que “Quaresma és temps de conversió i de renovació espiritual, temps de preparació de la Pasqua”. Afirma que “en aquest Any Jubilar de l’Esperança, estem cridats a viure aquest camí amb una fe renovada, acollint l’amor de Déu i transmetent-lo als altres, reflexionant, pregant i actuant” i ens anima a “viure’l com un pelegrinatge per etapes, acompanyats pel mateix Jesucrist, fins assolir la Pasqua que ens ressuscita a una vida nova”. Finalment, ens proposa “un camí a manera de pelegrinatge espiritual per a les properes 6 setmanes, amb una temàtica per a reflexionar cada setmana, una lectura de la Bíblia per a meditar, una acció que ens disposi al camí i concreti un compromís de vida, i una oració a manera de jaculatòria que ens acompanyi en el camí”, un camí quaresmal que “ens ajudarà a viure aquest Any Jubilar amb un cor renovat, ple d’esperança i amor”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, informa que “cada any rebem el missatge del papa Francesc per ajudar-nos a viure alguna dimensió de la Quaresma” i que aquest any els bisbes de les diòcesis d’Euskadi i Navarra acaben de publicar una carta pastoral sobre les relacions entre Església i societat que ens convida a llegir. Comenta que ell no té una carta perquè, en realitat, prefereix dedicar la seva primera Quaresma a deixar-se convertir per Déu i pel Seu Poble. Ens convida a fixar-nos, en aquest any jubilar, en quelcom que ens pot retornar l’esperança i fa una crida a la «conversió de les relacions». Desitja que “tant de bo ens regalem durant aquestes setmanes el temps necessari per revisar amb què, amb qui i com ens relacionem”. Proposa que mitjançant una lectura reposada dels relats evangèlics de la litúrgia, aprenguem de Jesús a reajustar les nostres relacions amb Déu, amb els altres, amb nosaltres mateixos, amb la Creació. Finalment, ens convida a “portar la vida a la pregària i Déu a la vida” i a “reforçar la relació amb Jesucrist, de cor a Cor”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, diu que “hi ha un temps que fa referència al nostre pelegrinar com a cristians i ens orienta cap a la veritable vida” i que “ara com cada any, se’ns presenta el temps litúrgic de la Quaresma per preparar-nos per a la Pasqua”. Expressa que la Quaresma “ha de ser un temps viscut amb alegria”, que “ha de ser el temps en què recordem també el nostre baptisme i ens preparem per a renovar-lo a la Pasqua” i que “a la Quaresma recordem que som pelegrins cap a un terme feliç, la resurrecció de Crist, i en ell la nostra també”. Recorda que la Quaresma “és un temps en el qual se’ns convida a intensificar la pregària, a desprendre’ns de moltes coses que se’ns van acumulant i a compartir amb els germans els dons que hem rebut de Déu a través de l’almoina”. Finalment, diu que “la Quaresma és el temps que ara vivim, és el senyal que Déu ens dona en el nostre camí” i demana que l’emprenguem amb il·lusió en aquest Any Sant Jubilar, “amb el desig i l’esperança de tot allò que Déu ens vol donar per al nostre bé i el dels nostres germans”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que hem començat la santa Quaresma, el temps litúrgic que ens duu a la Pasqua, “quaranta dies en què, tenint la mirada fita en Jesús, recorrem un camí de renovació espiritual, per tal de poder celebrar amb el cor ben disposat el misteri pasqual de nostre Senyor Jesucrist”. Expressa que “la crida a la conversió és pròpia de tostemps, però, si pot ser, encara més de la Quaresma” i que “els fidels cristians som convidats a revisar la nostra existència i veure quina és la voluntat de Déu per a nosaltres, tant a nivell personal com familiar i comunitari”. Afirma que “la conversió que ens demana el Senyor és una crida a viure amb més plenitud” i que “la fe cristiana viscuda, des de la pobresa i la humilitat, duu en ella mateixa una plenitud que omple el cor del qui lluita per viure-la amb fidelitat”. Finalment, diu que “la crida a la conversió és una necessitat urgent en les nostres parròquies i comunitats per a la comunió i l’acompliment de l’encàrrec missioner d’anunci de Crist en els nostres pobles i ciutats”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, diu que la imposició de la cendra ens convida a recórrer el camí quaresmal com “una immersió més viva en el misteri pasqual de Crist, en la seva mort i resurrecció, mitjançant la participació en els sagraments i a través d’una vida marcada per un vessant centrat en la caritat”. Expressa que “ens endinsem en el cor del Mestre per a meditar els seus quaranta dies en el desert, per a purificar el nostre cor i néixer de la cendra d’on venim, a la Pasqua promesa”. Considera que “aquests dies són una oportunitat meravellosa per a tornar a posar el nostre credo, on neixen les veritats de la nostra fe, en els sentiments de Jesús”. Afirma que “la Quaresma és el temps de gràcia «en el qual el desert torna a ser el lloc del primer amor»” i que “tornar cada dia al lloc del primer amor ens recorda que som pols, i de la pols ressuscitem si seguim la ruta de la penitència, l’oració, la humilitat, la donació i, també, la joia”. Finalment, demana que “comencem per abraçar a Crist viu en cada persona, especialment en el clam dels més febles i necessitats, fins al dia en què tornem a celebrar l’alegria de la Pasqua”.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, recorda que “el passat dimecres vam començar el temps de Quaresma, que ens prepara per a la celebració de la Pasqua del Senyor” i que “són quaranta dies de reflexió demanant per la conversió personal i pastoral de tot cristià a l’Església i al món”. Diu que “la imatge del camí que cadascun de nosaltres recorre és molt suggerent i afavoreix l’acceptació del lema proposat pel papa Francesc per al Jubileu d’enguany: Pelegrins de l’esperança”. Informa que “la gent de Càritas edita cada any un llibre per facilitar la vivència del temps quaresmal” i que “el llibre d’aquest 2025 porta per títol Allí on ens necessites, obrim camí a l’esperança” i ens n’ofereix “algunes frases, paràgrafs i titulars” com ara que “caminar és un acte d’esperança”, que “el temps quaresmal ens convida a posar-nos dempeus, a agafar el nostre bastó i una petita motxilla, i a avançar cap a la meta de la Pasqua, cap a la trobada amb Aquell que dona sentit a la nostra vida: Jesús”, que “necessitem esperança” i que “acceptant la vulnerabilitat, existeixen camins per a l’esperança”.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, recorda que “aquesta setmana hem iniciat el temps de Quaresma” i que “l’Església ens convida a tres pràctiques essencials: l’almoina, la pregària i el dejuni”. Diu que “convé indicar que aquest dejuni implica abstenir-nos de quelcom per tal d’ajudar amb més pressura els necessitats”. Recorda també que “els fidels poden obtenir el do de la indulgència jubilar mitjançant l’exercici de les obres de misericòrdia i de penitència, especialment amb els germans que es troben afeixugats per diverses necessitats”. Finalment, afirma que “la indulgència plenària jubilar podrà ser aconseguida també mitjançant iniciatives que ajudin de manera concreta i generosa a l’esperit penitencial, redescobrint en particular el valor penitencial del divendres”, així com “atorgant una proporcionada suma de diners als pobres; sostenint obres de caràcter religiós, caritatiu o social” i “dedicant una part del propi temps lliure a activitats de voluntariat que siguin d’interès per a la comunitat o altres formes similars de compromís personal”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, comunica que el primer diumenge de Quaresma arriba Sent la Creu, “una iniciativa organitzada pel Secretariat Diocesà de Pastoral amb Joves de l’arxidiòcesi de Barcelona”, que tindrà lloc “a les sis de la tarda”, a la basílica de la Sagrada Família. Informa que “ens acompanyarà Mons. Jean-Abdo Arbach, arquebisbe greco-catòlic melquita d’Homs, Hama i Yabrud, a Síria”, el qual “ens compartirà el seu testimoni i el de tants germans sirians que han patit els efectes de la guerra i la persecució religiosa”. Expressa que “aquí ens podrem sentir acompanyants de Jesús al mont Calvari” i afirma que “la Creu que ara pateixen tants germans cristians arreu del món avui ens condueix a Síria”. Finalment, demana que «preguem tots junts per la pau” i que ens posem “al servei, en la mesura que tots puguem, dels crucificats del món” i recorda que “en aquesta celebració de Sent la Creu, podem ajudar els germans de Síria de moltes maneres”, com per exemple “col·laborant econòmicament”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, diu que “l’Any jubilar que estem celebrant ens convida a contemplar la nostra vida com un pelegrinatge”, que “som pelegrins d’esperança” i que “el cristià viu al món amb mentalitat de pelegrí, del qui transita per un lloc buscant una ciutat permanent”. Expressa que “el pelegrí estima la pàtria on viu, però és ciutadà d’una altra de definitiva” i que “per aquest motiu, en el fons, viu sempre com a estranger, com aquell que està de pas”. Afirma que “el Senyor ens crida a deixar la comoditat i assumir el risc de posar-nos en camí, a la recerca de la ciutat definitiva, del cel nou i la terra nova”. Assegura que “durant la Quaresma l’Església ens convida a posar-nos en actitud d’èxode, de sortida, de marxa, com el poble d’Israel”. Finalment, diu que “podríem viure aquesta Quaresma amb l’actitud de pelegrins i, així, preparar els nostres cors i obrir-nos a la gràcia de Déu “per poder celebrar amb gran alegria el triomf pasqual de Crist, el Senyor, sobre el pecat i la mort” (Missatge papa Francesc)”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, recorda que “el Concili Vaticà II subratlla dues característiques principals d’aquest temps de Quaresma que tot just encetem: el caràcter baptismal i el caràcter penitencial”. Expressa que “és aquest un temps de conversió que culmina amb la renovació de les promeses baptismals en la nit santa de la Pasqua per als ja batejats i en la recepció dels tres sagraments d’iniciació: baptisme, confirmació i Eucaristia, per als catecúmens”. Afirma que “al llarg d’aquest camí el catecúmens aprofundeixen en la Paraula, en la doctrina, en la pregària” i que “en una societat que qualifiquem sovint com a allunyada de Déu, indiferent a la transcendència, cada any un bon grup de nois i noies, de joves i d’adults, truca a la porta d’una o altra parròquia i manifesta la seva voluntat d’incorporar-se a l’Església de Crist”. Finalment, diu que “els catecúmens són una joia per a l’Església i per a nosaltres que ja en formem part, una crida a viure la nostra fe amb fidelitat, amor i esperança”.
