Data: 16 de març de 2025
El seminari és una història real, és la història d’uns joves que s’han sentit cridats per Déu i ho han deixat tot, tot, present i futur, per anar amb Jesús i fer el que ell va fer. És la història real d’un misteri d’amor del qual sovint no en som gaire conscients i que no valorem ni apreciem prou.
Diu l’evangeli de sant Mateu que Jesús, un dia, «tot caminant vora el llac de Galilea veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els diu: Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes. Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir…» (Mt 4, 18-22).
Ens hem acostumat i ens sembla normal que hi hagi mossens i seminaristes. Ens sembla normal que hi hagi un mossèn a la parròquia? A cada parròquia? Però la realitat és que no ho és gens de normal. És un misteri de la gràcia. Ens falta admiració i agraïment pel qual Déu fa en la vida d’uns germans nostres per entregar tota la vida al servei de l’evangeli, al servei de Déu i dels altres.
Els apòstols Pere i Andreu, i després la resta dels dotze, reberen la crida de Jesús, però la realitat és que tots hem rebut una crida, tots tenim una vocació, tots som fruits d’una crida d’amor. La vida és vocació, que vol dir crida. Aquesta és la conclusió del Congrés de vocacions que fa uns dies s’ha celebrat amb l’objectiu de valorar el sentit de la vida com a vocació. Primer hem rebut la crida a la vida, després al baptisme, i això en un camí concret per a cada un, un camí personal, únic i irrepetible, perquè ningú el pot fer per mi aquest camí, només jo. La vocació universal a la santedat és l’objectiu de la nostra vida: viure amb ell, conèixer el seu amor, viure com a fills de Déu sabent-nos i sentint-nos estimats per ell, comunicant aquest amor als qui ens envolten. La crida a viure amb ell és el que també en diem crida a la santedat. I dins d’aquesta crida Déu ens dona la vocació a un camí concret, una vocació concreta, i el sacerdoci és la vocació a consagrar tota la vida a Déu units a Crist Sacerdot.
El ministeri sacerdotal és una crida dins de la crida. Una vocació de servei als germans, a ser portadors de l’amor de Déu i de la seva gràcia salvadora. La crida a una consagració de tota la vida i de tot l’ésser a Jesús, com va fer ell; a pregar pels germans i a pregar Déu en nom dels germans, a lloar-lo en nom de la creació, a oferir la vida com a sacrifici en l’únic sacrifici redemptor de l’amor de Crist.
Un any més arribem al «Dia del Seminari», dia per pregar i per ajudar materialment també a aquells que s’estan preparant per a viure aquesta crida i per aquells que el Senyor vol cridar a aquest ministeri. Deia Sant Joan Maria Vianney, el rector d’Ars: «el sacerdoci és el misteri del Cor de Jesús». Perquè la vida de cada sacerdot, de cada prevere i de cada diaca és un misteri de l’amor de Déu, de l’amor del seu Cor als germans.
Sí, la vida de cada un dels que es preparen i dels que exerceixen el ministeri és una història real i una manifestació de l’amor de Déu al món. Ell ha pres les seves vides per fer-se-les seves, vol reviure la seva vida en cada un d’ells. Donem, doncs, gràcies a Déu pel do dels sacerdots i preguem tots, tota la comunitat cristiana, perquè el Senyor els doni forces per a ser-li fidels i cridi molts a seguir-lo en aquest camí.
