Data: 16 de març de 2025
Estimats germans i germanes:
Deia sant Jeroni que «la cara és el mirall de l’ànima» i, per això, «els ulls confessen en silenci els secrets del cor».
Aquest diumenge celebrem el Dia del Seminari: aquesta vocació sacerdotal que el Senyor posa en qualsevol cor cridat a ser sempre seu i, per tant, feliç. Prenent al peu de la lletra el pensament d’aquest sant cristià i pare de l’Església, dotat d’un cor profundament lliurat, desitjo dedicar aquest dia als seminaristes. Sí, a aquests joves que, seduïts per la mirada del Senyor, es converteixen en signes vius de Jesús en el món per a reflectir en els seus ulls allò que estima el seu cor.
La vocació «és un do que cal posar al servei de l’edificació del cos de Crist», va expressar el papa Francesc a la Sala Clementina a la comunitat del seminari diocesà Saint Mary’s de Cleveland (EUA). Un do sagrat que ha d’entreteixir la mirada del Bon Pastor que camina sense descans amb el ramat: «A vegades, davant, per a mostrar el camí; a vegades, al mig, per a animar; i, a vegades, darrere, per a acompanyar els que més lluiten».
Caminar amb el ramat no significa caminar sense un destí aparent, sinó que marca l’horitzó de tota una vida que aconsegueix la seva plenitud als braços de Déu. En la nostra diòcesi tortosina comptem amb un seminarista i cinc vocacionats. Potser algú pot pensar que són pocs els cridats per a una barca tan gran, però no: l’amor de Déu no es mesura amb números, sinó pels ulls, els batecs i les mans que porten escrit el seu sant nom.
«Del que sobreïx del cor, en parla la boca» (Mt 12,34) i, com el Custodi del Redemptor, aquests joves —signes vius del Senyor que treuen coses bones del bon tresor del cor— decideixen prendre la mà de sant Josep, el seu sant patró, per a ser pares a la seva mesura, capaços de lliurar-se des del silenci habitat, la cura afable i la presència diària, discreta i oculta entre els fills. En aquesta reserva fràgil, mitjançant l’escolta, la presència i el testimoniatge que marquen el camí sinodal de l’Església, els seminaristes, amb la seva oració callada i serena que es manté viva malgrat les dificultats que sorgeixen en el camí, tenen un protagonisme molt especial en la història de la salvació.
Us convido, doncs, a pregar pels seminaristes de la nostra diòcesi de Tortosa i de totes les diòcesis del món. Perquè Déu, qui traça la drecera que ells han de recórrer, vagi modelant les seves mirades fins a fer-los semblants al Mestre. Només així, reprenent el sentir inicial de sant Jeroni, podran confessar amb els seus propis ulls el secret millor guardat que roman en el seu cor: la mirada de Jesús de Natzaret.
