Data: 23 de març de 2025
El Papa Francesc ens recorda que abraçar la vida és més que un acte d’acceptació; és un compromís actiu d’amor i solidaritat. A la seva encíclica Evangelii Gaudium, ens diu: “La defensa de la vida no nascuda està íntimament lligada a la defensa de qualsevol dret humà” (EG, 213). Això ens desafia a veure cada vida com un do i a fer-nos-en càrrec amb accions concretes de cura i justícia.
El filòsof Francesc Torralba escriu que “la cultura de la vida consisteix a cuidar la fragilitat de l’altre, protegir-lo i no considerar-lo un pes o una càrrega”. No sé fins a quin punt creixem, eduquem o som educats en la cura de la fragilitat. Una societat que normalitza l’avortament, l’eutanàsia, la pena de mort, les guerres i la mort de tants migrants, o que assisteix amb impotència a l’augment de les autolesions i intents de suïcidi en adolescents i joves, ¿és una cultura que respira amistat per la vida? ¿Quin progrés hi ha en la cultura del descart? ¿Tenim dret a autodescartar-nos o a descartar els més fràgils? En l’horitzó ètic o moral del cristianisme no pas. La cultura del descart és un fracàs de civilització. Perquè ser civilitzat implica fer-se càrrec dels més febles, tal com ensenyava l’antropòloga Margaret Mead als seus alumnes en referència al descobriment d’un fèmur de un avantpassat sapiens amb cal de fractura. Algú es va fracturar i va sobreviure perquè un altre el va cuidar i protegir.
Cada Jornada per la Vida l’Església insisteix que “tota vida té un valor inestimable, fins i tot la més feble i sofrent” (Amoris Laetitia, 83). ¿S’està quedant sola l’Església en la defensa de la dignitat de la vida humana en totes les seves fases ? No podem ser indiferents davant el suïcidi demogràfic d´Occident i la banalització del avortament provocat. Construïm esperança amb paciència, teixint en les nostres comunitats xarxes de cures, cultura de la vida que no només rebutgi la cultura del descart o la indiferència, sinó que aculli i acompanyi els processos de qui se sent sola, sol, fràgil, descartada o descartat. L’esperança no és una idea abstracta, sinó una realitat concreta que es construeix amb gestos quotidians d’amor i Compromís vers adolescents, joves i dones. A la nostra diòcesi, aquests gestos tenen a veure amb projectes vinculats a Càritas, les Llars de Maria, el projecte Raquel, i d´ altres promoguts per la vida consagrada. Aquí ens trobem, abraçant la vida, construïm esperança.
