Data: 23 de març de 2025
Estimats germans,
El nostre camí cap a Déu ha de travessar moltes vegades el desert. En la solitud i la duresa del desert el poble d’Israel va aprendre a confiar en Déu. Al desert Jesús va vèncer el temptador i va renovar la seva fidelitat a la voluntat del Pare, l’únic a qui l’ésser humà ha d’adorar (cf. Mt 4, 10). Amb freqüència, en el nostre pelegrinar per la vida trobem dificultats i hem de travessar àrids deserts. El pelegrinar pot ser dur i produir cansament i fatiga, com li va passar al poble d’Israel en el seu caminar cap a la Terra Promesa.
Paradoxalment, la solució al cansament no consisteix en aturar-se a descansar, sinó en posar-se en camí amb esperança. Tenia raó Nietzsche quan deia que “aquell que té un per què és capaç de suportar gairebé qualsevol com”. L’esperança en la meta desitjada esdevé llum que il·lumina tot el nostre camí i ens motiva a recórrer-lo. Sant Pau comparava el cristià amb l’atleta que corre a l’estadi i a qui no li importa l’esforç i les privacions per tal de rebre el premi (cf. 1 Cor 9, 23-24). L’esperança és una força que Déu infon en nosaltres i que ens ajuda a superar les dificultats i a perseverar en el camí. “Si hi ha un objectiu grandiós, si la vida no va cap al no-res, si no es perd res de tot el que somio, projecto i realitzo, llavors val la pena continuar caminant i suant, suportant els obstacles i afrontant els cansaments, perquè la recompensa final és meravellosa!” (Papa Francesc, Missatge XXXIX Jornada Mundial de la Joventut).
A més, les dificultats ens poden ajudar a créixer, confiar més en Déu i apreciar la companyia i l’ajuda dels altres. Les crisis ens ajuden també a purificar la nostra esperança, desemmascarant les falses “esperances” que ens han enganyat i recolzant-nos amb fermesa en “l’esperança que no defrauda” (Rom 5, 5).
En la fatiga del caminar pel desert, hem de tenir la certesa que Déu no ens abandona. Ell camina amb nosaltres, ens alimenta amb el Pa de vida i ens guia cap a la meta. En Ell podem descansar tots els qui estem cansats i afeixugats, perquè Ell ens alleuja amb la seva tendresa i amor (cf. Mt 11, 28).
Per caminar pel desert necessitem bons guies. Comptem amb l’exemple i la intercessió de santa Maria i de tants homes i dones que ens han precedit pel camí i han arribat ja a la meta. Ells són estrelles que guien els nostres passos i ens ajuden a travessar els erms deserts de la vida.
